dilluns, 30 de juny del 2008

El blog d'una caixera de supermercat



29/6/2008 DE L'ANONIMAT A ESTRELLA MEDIÀTICA ENTRE ELS INTERNAUTES FRANCESOS

La revenja de la caixera

La cobradora d'un súper de França es fa famosa per denunciar la duresa de la feina


ELIANNE ROS
PARÍS

¿Qui no ha passat per la caixa del súper parlant pel mòbil sense gairebé dirigir la mirada a la caixera? ¿Qui no ha pagat sense dir amb prou feines bon dia o adéu a la persona que l'ha atès a l'altra banda de la cinta transportadora? Anna Sam ha patit durant vuit anys la indiferència, i fins i tot el menyspreu, dels exasperats clients d'una gran superfície comercial de Rennes, al nord-oest de França. Farta de ser tractada com si "no fos ningú", aquesta llicenciada en Literatura de 28 anys que no havia pogut trobar cap feina millor un dia va decidir explicar la seva experiència a internet. I ha arrasat.

El seu bloc caissierenofutur.over-bloc.com rep unes 120.000 visites diàries. Hi explica com el seu lloc de treball d'empleada "transparent" permet observar el comportament humà, ja que la gent es comporta "com és en realitat". "És increïble, s'obliden que la caixera els està veient, i actuen com si fossin a la sala d'estar de casa seva", assegura.

Històries reals

Sam explica que molts clients ni tan sols saluden quan arriben a la caixa i es passen tota l'estona penjats del telèfon mòbil, des que dipositen els productes a la cinta fins que se'n van. També narra escenes especialment feridores, com la d'una mare que la va assenyalar amb el dit mentre li deia a la seva filla: "Ho veus, maca, si no treballes bé a l'escola acabaràs fent de caixera, com aquesta senyora".

Gràcies al seu bloc, aquesta noia s'ha convertit sense pretendre-ho en una espècie d'heroïna, de justiciera dels treballadors anònims i mal remunerats dels supermercats. El mes de gener passat la seva fama va transcendir el ciberespai al ser convidada juntament amb l'excandidata socialista Ségolène Royal a un dels programes de televisió de més audiència a França, Vivement Dimanche, conduït per l'incombustible Michel Drucker, una autèntica institució de la petita pantalla a França. "Des que conec el teu bloc, quan arribo a la caixa del súper apago el mòbil. Gràcies per aquesta lliçó de ciutadania que ens has donat", va admetre la dirigent del PS, que havia fet de la lluita contra l'explotació de les caixeres un emblema de la seva campanya.

El fenomen de simpatia cap a l'empleada no ha passat inadvertit en el món editorial. I d'aquesta manera Sam ha passat del bloc al paper imprès amb la recent publicació de Les tribulations d'une caissière (Les tribulacions d'una caixera). L'editorial Stock n'ha fet un primer tiratge de 30.000 exemplars, que l'autora firma a bon ritme en la seva gira per llibreries i hipermercats. Entre ells, el Leclerc de Rennes, malgrat que els seus clients no hi queden precisament gaire ben retratats. "El director va assistir a la presentació, i el personal no parava de felicitar-me, va ser una bona iniciativa, molt positiva", subratlla Anna Sam.
Ella diu que no se sent més que "una veu que ha sigut escoltada". De fet, no només Royal ha canviat la seva actitud al súper. "Em diuen que ara la gent quan arriba a la caixa saluda més sovint. La feina segueix sent igual de difícil, però almenys no som tan ignorades", comenta.

Els insults

Ara ja no ha d'escoltar els "insults" de compradors estressats que "descarreguen el seu mal humor" en l'últim esglaó de la cadena. ¿Insults? "Sí, aquesta és una de les coses més dures i que et saben més greu. És increïble la facilitat amb què et diuen meuca o puta", afirma. Les raons de rebre aquest tracte poden ser tan banals com haver-li recordat al client que ha escollit una caixa verda, en què no es donen bosses de plàstic, indicar-li que la caixa està tancada, o respondre amb un "bon dia" al senyor que assalta la caixera amb una queixa.
Ara ja no ha de fer el seu millor somriure davant l'enèsim client que la tracta com si fos un robot. "De mitjana, les persones que treballen a la caixa diuen bon dia i adéu 250 vegades al dia, gràcies 500 vegades, i els lavabos són en aquella direcció 30 vegades al dia", recapitula. Un cop passada la promoció del llibre, Sam vol seguir escrivint i també trobar una feina que estigui més d'acord amb la seva formació literària. "Sé que això és efímer, però el fet de passar de ser una cara anònima a ser una persona coneguda ha estat una bona revenja, que espero que serveixi per canviar una mica les coses", assegura.

El Periódico 29/06/08

diumenge, 29 de juny del 2008

Darrers testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:

7) Subjecte: home mallorquí. Entre 25 i 30 anys (08/06/08)


- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No m’agrada gens esperar en un aeroport, perquè són molt agobiats, tots plens de gent esperant per partir.


- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?

Escoltar música o llegir el diari.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

Res que recordi especialment.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

El de Luton, perquè era molt petit, pareixia una estació de bus, a més estava molt antiquat per esser un aeroport de Londres.

- Viatges molt?

1 o 2 cops a l´any.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

Ara mateix no em ve res al cap.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Que jo recordi mai he conegut a cap persona dins un aeroport.


8) Subjecte: home català. Entre 40 i 50 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No, perquè hi ha molt de temps perdut

- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?


Llegir, beure un cafè si tinc son.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?


Cosa interessant com a tal no. Però he après a utilitzar els recursos de l’aeroport.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?


Sí, el de Minesota a EUA. Perquè va nevar molt i vaig està dos dies a tornar a Espanya.

- Viatges molt?


Sí, mínim cada quinze dies a Barcelona.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?


Afegiria en alguns aeroports més entreteniments i una normativa a favor del usuari. Llevaria el temps d’espera entre que realitzes el check-in fins que agafes l’avió.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)


Sí, la majoria d’ells quan faig viatges transoceànics.

9) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport?
Per què?

No, pel fet d'estar esperant.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Res, donar voltes per les tendes.


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No, mai.


- Recordes particularment un aeroport en concret?
Per què?

Sí, el de Jerez... Perquè el trobava petit.


- Viatges molt?

No gaire. Sol viatjar un pic a l'any.


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Afegiria un lloc de entreteniment, a on la gent se li passessin les hores ràpidament.


- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?) No

10) Subjecte: home mallorquí. Entre 40 i 45 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Gens ni mica. No hi ha res interessant a fer, només compres.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Llegir, passejar o parlar amb els meus acompanyants

- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

Veure algun personatge famós i poca cosa més.

- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

L'aeroport de la República Dominicana, hi havia desenes d'ocells volant just per sobre dels nostres caps, també dins la mateixa terminal.

- Viatges molt?

Si, tot el que puc i més.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Afegiria espais adequats per a descansar i relaxar-se. Trauria mesures de "seguretat" inútils.

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

No, per a mi és comparable a un ascensor, coincideixes amb les persones per necessitat i no tens massa contacte.


11) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Realment no m'agrada, es una espera desconcertant. Quan vas cap al destí, perquè només tens ganes d'arribar, i quan tornes perquè només tens ganes de veure la teva gent.

- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Si tinc un llibre llegeixo, si no el tinc i veig que l'espera es fa llarga, vaig a comprar-me'l.


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No se si es interessant o no, érem la meva cosina i jo, tornàvem de BCN, amb això que sentim que ens criden per megafonia, nosaltres dues totes espantades anem cap al mostrador d’embarcament, quan som allà, ens diuen que s'han venut més seients del que hi ha, i ens demanen si no ens importaria anar a classe "bussines", nosaltres dues vam fer un bot d'alegria, i com es normal vam dir que si! A dins l'avió ens van donar suc de taronja natural amb un croissant. Quan vam baixar de l'avió encara estàvem que no ens ho creiem. Tot s'ha de dir, teníem 14 anys.


- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

No.


- Viatges molt?

No.


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Posaria mes mostradors, perquè
minvessin les cues.

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

No.

12) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (10/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Depèn del temps que hi hagi d'estar. Si es per retards, no... perquè s'arriba a fer pesat.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Estar al bar, jugar a cartes o mirar una revista


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No


- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

Si, l' aeroport de Madrid, perquè als fumadors ens fan fumar dins un espai tan petit que no importa treure el tabac pel fum que hi ha dins l'espai


- Viatges molt?

Un o dos pics cada any


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Llevaria que no es pugui comprar tabac, a no ser que el teu vol sigui internacional. I els preus de les coses podrien baixar un poc!

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

Amistats, no exactament... però si he xerrat amb gent per passar la estona

divendres, 27 de juny del 2008

El blog d'en Jordi: Les aventures d'un blogaire pels aeroports dels EUA


El Jordi explica en el seu blog les aventures inversemblants (tot i que no menys conegudes) que va haver de patir pels aeroports dels EUA durant el trajecte Barcelona-Madrid-Chicago-Los Angeles-New York-Madrid-Barcelona. Cal cercar els missatges escrits el 2 i el 3 de setembre de 2007. L'enllaç és el següent:


http://jordijou.blogspot.com/


Retards, pèrdues d'avions, llistes d'espera, corredisses, confusions, controls de seguretat, situacions estrambòtiques, policies, esperes dins els avions, companys de viatge, sentit de l'humor, angoixes, malhumorades, ironia, resignació... Tot aquest reguitzell de sentiments, pensaments i actituds flueixen en el text a la mateixa velocitat que els seus protagonistes corrien pels passadissos i pels fingers dels aeroports americans. La mateixa estructura del llenguatge emprat dóna una idea de la ideació generada sobre els aeroports: espais amb vida pròpia que es deformen, que s'allarguen i s'arronsen com si fossin elàstics, on als seus usuaris els cal córrer, escapolir-se, amagar-se, transportar-se, identificar-se... espais de trànsit...



Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les autoritats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teníem temps !!!!

Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaria l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?

Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!

dissabte, 21 de juny del 2008

Acudits sobre aeroports

#
Sembla ser que als EE.UU. estan proliferant els acudits sobre aeroports, concretament sobre les exagerades mesures de seguretat. En el dibuix apareix el següent text:

"Després de 7 hores travessant rigorosos controls de seguretat, a Larry se li presenta el repte final:

- Targeta d'embarcament, si us plau."

http://lavigilanta.blogspot.com

Segons Freud, les representacions inconscients emergeixen en el conscient en forma d'actes fallits i acudits. En l'acudit, Freud troba un fenomen de condensació, que consisteix en la fusió de dues paraules formant una de sola, i per aquest motiu, encara que es tracti d'una equivocació, resulta graciosa. Troba també un altre element: el desplaçament. El desplaçament condueix, en general, al sofisme o a la ximpleria. A la vegada, poden haver acudits que utilitzen un material en un altre sentit, joc de paraules de doble sentit amb al·lusió o encobriment d'idea. I la gràcia de l'acudit no es troba en el pensamient expressat, sinó en la idea latent o en el propòsit que porta. Lluny de la psicoanálisi, el cofundador de l'Intitut Tecnològic de Massachussetts (MIT) Marvin Minsky, va dir que el riure i l'acudit són mecanismes que permeten al cervell aprendre l'absurd.

Sigui com sigui, molts fenòmens socials observables en els aeroports estan essent objecte d'acudits i caricatures que ens permeten interpretar aquest fets des d'un altre angle:

A http://clangnuts.blogspot.com es publiquen dues vinyetes en relació a la prohibició de portar líquids dins dels avions. L'any 2006 es va descobrir que les bateries dels ordinadors portàtils Dells eren perilloses perquè potencialment podien explotar. Tanmateix, les companyies aèries van permetre que els passatgers pugessin els portàtils a l'avió com a equiptage de mà (pressionades possiblement per les multinacionals o per l'interès propi de les mateixes companyies) mentre seguien prohibint, entre d'altres coses, els tubs de pasta de dents o les ampolles d'aigua dins la cabina de l'avió...


Líquids No! Però els ordinadors portàtils són benvinguts




Sostingui apart això. És pasta de dents?


Bibliografia (VII): lectura d'estiu




El nostre consultor del Pràcticum de la UOC, en Pep Vivas, ens ha recomanat la següent lectura per aquest estiu:






Autor: Rana Dasgupta
Any: 2008
Editorial: Almuzara
Edició: 1a
ISBN: 978-84-96968-11
Nº de pàgines: 459
Preu: 18€

Es pot adquirir, per exemple, a casadellibro.com

Algunes crítiques que es poden llegir sobre aquest llibre:

  • En una terminal de aeropuerto coinciden los viajeros más dispares. Su vuelo con destino a Tokio ha sido cancelado y, para matar el tiempo, evocan historias reales o ficticias que capturan su atención y les trasladan mucho más lejos (o tal vez más cerca) de lo que jamás hubieran imaginado. El deslumbrante debut de Rana Dasgupta es un fiel reflejo de la era de la globalización. A diferencia de otros escritores angloindios, Dasgupta huye del exotismo para mostrarnos un mundo en el que los personajes, y no los lugares, son lo verdaderamente importante. La realidad se convierte en un decorado, un entorno en el que nos sentimos como pasajeros en tránsito, uno de los iconos más representativos de la condición humana en el siglo que comienza. Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury de Chaucer. La diversidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar temas y registros muy distantes. Su intención es la de mostrar un mundo en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. El autor confesaba en una entrevista que le encantaría que las narraciones de Tokio Cancelado diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. Ha cumplido con su cometido. Ahora nos toca a nosotros. (casadellibro.com. Votat amb 4 estrelles sobre un total de 5)
  • Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury, de Chaucer, ya que sus protagonistas son peregrinos, viajeros que recurren a las historias para hacer más llevaderas las incomodidades. Nadie pone en duda su veracidad… simplemente porque no importa. El único fin que buscan es hacer su situación más llevadera y, sobre todo, sustraerse del tiempo. Esa disparidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar diversos temas y registros, que oscilan entre las narraciones más convencionales hasta las más experimentales. Su intención es la de mostrar un mundo sin referentes, en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. En una entrevista en The New Yorker, Dasgupta confesaba que su mayor deseo es que las narraciones de este libro diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. (quelibroleo.com)
  • “Una obra que supera en inventiva a Las mil y una noches”. “Sólo los más talentosos escritores como Gabriel García Márquez o Jonathan Safran Foer pueden jugar con lo real y lo surreal en su justo equilibrio. Esta elite da ahora la bienvenida a sus filas a Rana Dasgupta”. Time Out. (The Guardian)


Dades biogràfiques:

Rana Dasgupta nació en Canterbury, Inglaterra, en 1971, y creció en Cambridge. Tras vivir en Francia, Malasia y Estados Unidos, en 2001 se trasladó a Delhi. Tokio Cancelado es su primera novela y la muestra elocuente de su enorme talento como narrador. Miles de ejemplares vendidos en todo el mundo y el elogio unánime de la crítica especializada así lo atestiguan.

Tokio Cancelado
se ha traducido a 11 idiomas y ha sido finalista del John Llewellyn Rhys Prize y del premio literario más prestigioso de India, el Hutch Crossword Book Award. Una de sus historias "The Flyover", ha sido finalista del National Short Story Prize en Reino Unido; y otra, "The Billionaire´s Sleep", está siendo adaptada al cine por el escritor y director australiano, Robert Hutchinson.

www.editorialalmuzara.com

divendres, 20 de juny del 2008

Notícies sobre aeroports (VI): L'aeroport en forma de dragó

29/2/2008 INFRAESTRUCTURES
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món


L'edifici de Norman Foster té tres quilòmetres de llargada i forma de dragó


ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Un avió de la companyia British Airways estrenarà avui el ciment de la nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó.

L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes.

Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en a penes quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.

RENOVACIÓ ESTÈTICA
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb aquella grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia paquidermicoavantguardista del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional.

El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom.

La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

El Periódico 29/02/08


Algunes fotos d'aquest espai. Pekin, seu dels Jocs Olímpics 2008, ha construït un Estadi en forma de niu i un aeroport en forma de dragó. Tornem a una arquitectura constructivista on la forma de l'edifici ha de ser una alegoria de la funció d'aquest espai (a l'estil del constructivisme soviètic dels anys 20)?


Fotos: www.bornrich.org/gallery/beijing-airport-1_48/



Norman Foster explica la raó per la qual ha dissenyat aquest espai de trànsit en forma de dragó tot seguint unes pautes relacionades amb la tradició i la cultura xineses. En aquest cas, es tracta d'un lloc ple de simbolisme...

El dragón de Norman Foster echa a volar

ANDREA RODES - PEKÍN - 28/02/2008 21:11

Uno de los mayores placeres al sobrevolar Pekín en avión este invierno era ver aparecer entre las capas de polución la silueta del nuevo aeropuerto internacional, diseñado por el arquitecto inglés Norman Foster. Desde la ventanilla, su tejado de acero ondulado, de 3.25 kilómetros de largo, parecía la cola de un inmenso dragón. Es ondulado, dinámico, simboliza la belleza y la emoción de volar. Las grúas y andamios que lo rodeaban ya no están. Todo está a punto para que la recién acabada Terminal 3 empiece hoy a funcionar.

"El diseño del aeropuerto nace del contexto cultural chino", ha repetido Foster en diversas ocasiones para explicar el porqué de la forma de dragón del tejado - en China, este animal es símbolo de fuerza y buena suerte - o el predomino de los colores tradicionales rojos, naranjas y amarillos. Considerado el edificio más grande del mundo, el aeropuerto mide 1,3 millones de metros cuadrados y está pensado para atender a 50 millones de pasajeros en el año 2020. Ver el edificio de punta a punta desde el suelo es imposible.

Según Foster, "la nueva terminal ofrece una experiencia de viaje inigualable". No sólo por los avances tecnológicos, sino también en términos de comodidad para los pasajeros y sostenibilidad medioambiental. Los enormes ventanales, orientados al este y al sur, permiten la entrada de luz natural y para mantener las condiciones adecuadas de la temperatura interior sin derrochar energía.

"La orientación al sur es una tradición de la arquitectura china", explica JoJo, una joven de 22 años que hoy debuta como azafata en el mostrador de información. En China, la mayoría de las casas se construyen y se decoran respetando los principios del feng shui (aire-agua). El precio de una vivienda puede variar mucho en función de su orientación cardinal.

Duro trabajo

El mostrador de JoJo se encuentra en el amplio vestíbulo de facturación internacional, frente a una enorme escultura de bronce, que representa a cuatro dragones sujetando un globo terráqueo. "Me hace ilusión atender a los millones de pasajeros de todo el mundo que visitarán Pekín durante los Juegos Olímpicos", dice JoJo. Su inglés es muy limitado. A partir de hoy, le tocará estar siete horas seguidas de pie en el mostrador, siete días a la semana. Tiene media hora para el almuerzo, pero la comida no va incluida en su salario mensual de 700 yuanes, alrededor de 70 euros.

El nuevo aeropuerto será la puerta de entrada de los atletas olímpicos a Pekín y por eso "fue diseñado para ser acogedor y estimulante al mismo tiempo", según Foster. El interior de la Terminal 3 es nítido y espacioso, libre de salas y compartimientos que puedan desorientar al pasajero. Foster consigue la sensación de estar en un hangar gracias al uso de pilares y columnas de distintos colores y tamaños para sujetar en entramado de acero del techo. En total se emplearon más de 45.000 toneladas de acero, símbolo de la industrialización cuando el presidente Mao lanzó la política de "El gran paso adelante", en 1958. China se volcó en la producción de acero con el objetivo de superar a Inglaterra en 15 años.

Referencias navales

Para diseñar la complicada estructura de acero, Foster se inspiró en la experiencia de China en construcción naval. Su intención era reflejar la modernización de China, fusionar los avances tecnológicos y la ingeniería punta con elementos esenciales de su cultura: columnas de acero rojas para enmarcar los pasillos centrales, como en los antiguos templos; la planta del edificio en forma de "ren", carácter chino que significa "gente"; o el tejado dorado, el mismo color que el tejado de la Ciudad Prohibida, el centro emblemático de Pekín. Ambos edificios simbolizan el resurgir de China en dos períodos distintos.

La construcción del aeropuerto se ha terminado en cuatro años y han participado 50.000 trabajadores. Un logro que, según Foster, se debe a la gestión eficiente y no a la cantidad de recursos empleados. La prensa inglesa recuerda estos días que se ha necesitado el mismo plazo sólo para aprobar los planos de la nueva terminal 5 del aeropuerto de Heathrow, diseñada también por Foster. El aeropuerto de Pekín es un 17% más grande que las cinco terminales de Heathrow juntas.

Norman Foster, el señor de las decisiones exprés

El arquitecto Norman Foster (Manchester, 1935) hizo el servicio militar en las fuerzas áreas inglesas (RAF) y es probable que siga siendo un enamorado de volar. Hasta ha diseñado un modelo de aeroplano teledirigido. Sin embargo, su gran pasión son los hangares, tal y como ha dejado ver en sus aeropuertos con diseños de arquitecturas diáfanas y ligeras, como los de Stansted, en Londres, el Chep Lap Hok de Hong Kong y ahora en el de Pekín.

Durante sus primeros proyectos Foster se inclinó por un pronunciado carácter “High-tech”. Pero no tardó en suavizar el excesivo tratamiento técnico. En todo caso, los proyectos de Foster y sus socios llevan un marcado sello industrial. Entre los premios que le cubren de gloria destaca el de Arquitectura Contemporánea Mies van der Rohe y el Pritzker. Foster se ha erigido en uno de los iconos de vanguardia de la nueva China, que emerge a golpe de hormigón y planes de construcción con permisos rápidos. Su capacidad de gestión, con equipos solventes, le convierten en el arquitecto ideal para una ciudad lista para la utopía.


www.publico.es (els comentaris crítics no tenen pèrdua!!)


Diari de camp d'en Miquel Gené


He trobat un altre Diari de camp realitzat en format "blog". És tracta d'un diari del Miquel Gené sobre etnomusicologia realitzat a Montevideo (Uruguai). Concretament es tracta d'una feina sobre comparses de candombe. No sembla que el treball estigui finalitzat ni de bon tros, però és un bon exemple de recerca etnogràfica combinada amb les noves tecnologies.
La introducció diu el següent:

El meu camí ja fa temps que ha començat. El temps no s'atura, però intento retenir els moments. Fugaços, subtils, plens d'una emoció que només el record pot copsar. M'assec al meu santuari i m'observo de lluny. Qui és aquell que per allà camina? Quins camins recorrerà? Si voleu acompanyar-me, prometo ensenyar-vos només un trocet...

El diari de camp és l'eina fonamental de l'investigador. En el diari, l'investigador anota tot allò que li succeeix durant la seva estada al camp i que li pot ser útil durant aquesta estada o, posteriorment, en el treball a casa. El diari de camp és, en definitiva, una extensió de la memòria de l'investigador, la qual captura tot tipus d'informació amb la que s'interactuarà posteriorment. Si voleu, us convido a compartir un trocet de la meva memòria...

L'enllaç és: http://diari-mike.blogspot.com/

Més testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:

6) Subjecte: dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No m'agrada gens malbaratar el temps d'aquesta manera. L'any passat feia feina a Menorca i vaig haver d'esperar dues hores i mitja per tornar a Mallorca ja que un avió s'havia avariat. Una altra vegada, quan em disposava a tornar a Menorca, el meu avió sortia a les 20h del vespre i fins a les 23h no ens varen dir que s'havien anul·lat tots els vols degut a un problema tècnic, i eren la 1 de la matinada quan tornava a casa. Fins a les 18h de l'endemà no hi va haver vols per tornar a Menorca.

- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?

Sempre duc un llibre o una revista per llegir. Aquests dies d'espera, com que estudiava per opos, vaig treure el manual i em vaig posar a estudiar.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

La veritat és que no.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

El d'Eivissa. Era el meu primer vol sola, i ho vaig passar un poc malament.

- Viatges molt?

No, si no ho faig per feina.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

La burocràcia, la paperassa (reclamacions que al final no serveixen per a res), i les cues d'espera.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

No, només hi ha hagut intercanvi d'opinions, en aquestes esperes llargues de sortida dels vols.


7) Subjecte: home mallorquí. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

No m'agrada gaire passar el temps als aeroports, perquè de fet són territori tabú per mi. Perquè a nedar n'he après, a volar encara no (bromes apart). Tinc pànic a volar en avió. De llavors ençà que tinc por no he tornat trepitjar un aeroport, però si ho fes seria per esperar algú, no per embarcar jo. Em va passar un succés interessant a un aeroport, vaig estar tancat dues hores dins un avió en arribar, sense donar-nos explicacions, i ens pensàvem que ens havien segrestat, la histèria començava a córrer entre el personal. Record particularment l'aeroport de Birmingham per l'affaire anteriorment mencionat. No solc viatjar gaire, però si ho faig evidentment no és amb avió. Dels aeroports ni llevaria ni afegiria res, estan bé així com estan, ja que me són indiferents. No tinc record d'haver conegut ningú en especial.


8) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (05/06/08)

-T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No, sempre tinc moltes ganes d'arribar al meu destí.


- Què sols fer mentre t’esperes en els aeroports?

Vaig a prendre un cafè als bars que hi ha i mentre llegeixo, miro tendes, o m'assec davant la tele que hi ha a l'aeroport de Barcelona.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

No, és un lloc molt avorrit.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

Sí, el de Barcelona, perquè el veig molt sovint.

- Viatges molt?

Una vegada al mes més o manco.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

Posaria més televisors i una terrassa com la que té l'aeroport de Palma per poder prendre el sol.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Sí, he conegut varies persones, fins i tot vaig conèixer un italià amb qui ens escrivim de tant en tant.


9) Subjecte: dona mallorquina. Entre 35 i 40 anys (06/06/08)

A mi no em fa res passar temps a un aeroport, no em solc posar molt nerviosa. M'agrada molt llegir i aprofito aquest temps per fer-ho. Faig la meva, i desconnecto de la resta. També m'agrada mirar les tendes per veure que hi ha. Bé, el més interessant que m'ha passat a un aeroport va ser que la hostessa es pensava que el nen no era nostre, perquè jo no trobava el seu bitllet, és molt normal en mi, soc un poc caòtica, i es pensava que l'havíem segrestat. Però tot va acabar bé. També s'ha de dir que ens estaven cridant i nosaltres preníem tranquil·lament una cervesa: tothom estava per nosaltres dins l'avió. Això ens va passar a un aeroport d'Alemanya, a Hanover.

No viatgem gaire. A mi m' encanta, m'hi passaria tot l'any. Però tant el tipus de feina que tenim tots dos, com les obligacions familiars ( malalts ) no ens deixen gaire temps.


L'aeroport que més record és el de Hanover per dues coses: en primer lloc pel fet que es pensaven que el nin no era nostre i en segon lloc, perquè el vaig trobar petit al costat d’altres. Però, en tinc un grat record. No sé ben bé què afegiria o llevaria dels aeroports. No n'he estat a molts. Per acabar, voldria afegir que sempre es coneix algú interessant. A mi m'agrada conversar amb la gent, i a l'aeroport és un bon lloc per conèixer persones de tot tipus, però no he fet cap amistat, de moment.


10) Subjecte: home mallorquí. Entre 35 i 40 anys (07/06/08)

Sempre he trobat els aeroports en general com un lloc de pas, anònims i amb ben poc
atractiu (ni tan sols el cafè o els entrepans són bons, amb la qual cosa has d'optar per aigües o liqueur...). Tot allò que sigui sobrepassar esperes equivalents a la fullejada del diari ja em posa nerviós... Les tendes que hi ha solen ser cares i per asseure't i veure passar gent (dones bones, s'entén) arriba un punt que et canses i comences a flastomar... L'aeroport que més vist tinc i és el de Palma. El millor és l'arribada per fer la partida, perquè en el fons saps que te'n vas a fora i això sempre és atractiu (fugir temporalment, s'entén), el que passa és que ben poques vegades parteixes d'hora i amb fluïdesa... La tornada és diferent: només frises d'arribar a casa i sovint et desesperes pels retards...

Record simpàtic: al José Martí, de l'Havana, on em reberen amb una pancarta i un
Chevrolet del 58, carregat de rom i amics que ja eren allà sense jo saber-ho, i amb destinació al Copacabana, i bla, bla, bla...

Pel que fa a coses que sobren en algun aeroport ara mateix em ve al cap el solàrium del de Palma. Mai no he vist ningú ajagut en una hamaca de l'aeroport prenent el sol o perdent un vol darrere l'altre, que deu ser el mateix...

dissabte, 14 de juny del 2008

Vídeos a youtube (II): Camp de batalla entre paparazzis i famosos


Durant la realització del meu treball de camp no he pogut presenciar escenes com la que mostra aquest vídeo. Els aeroports són també això, un lloc de trobada entre els que venen les seves indiscrecions familiars i els que fan negoci amb la vida privada dels altres. Però, per què escenes com aquesta succeeixen tan sovint precisament en els aeroports i no en altres llocs? Aquest vídeo ha estat qualificat, pels usuaris de youtube, amb 4,5 punts sobre 5. On es troba l'interès del vídeo? Juga l'aeroport algun paper especial com a lloc de l'incident?


La agresión de Ortega Cano a un cámara (1995)

Rocío Jurado y Ortega Cano pierden los nervios con unos reporteros que les abordan en el aeropuerto (1995). (June 05, 2007) Edit by clubmegafreak.


Notícies sobre aeroports (V): Despullant passatgers

12/6/2008 TRANSPORT AERI

Els aeroports dels EUA se sumen a 'despullar' viatgers

38 ciutats adopten els escàners que mostren què hi ha a sota de la roba
La protecció de la intimitat preocupa organitzacions, experts i passatgers



IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Primer van ser Phoenix i Baltimore. Ara els han seguit Los Angeles, el JFK de Nova York, Albuquerque i Denver. Demà s'hi afegeix Washington. I a finals de mes ho faran Dallas, Detroit, Las Vegas i Miami. En aquests aeroports funcionen o funcionaran els escàners que ofereixen una imatge tridimensional del cos nu dels passatgers, una consecució que els responsables de seguretat dels Estats Units consideren que és "el futur" però que ha avivat les polèmiques sobre privacitat que plantegen associacions de viatgers i grups de drets civils.

L'Agència de Seguretat del Transport (TSA per les seves sigles en anglès) va anunciar dimarts el seu pla d'ampliació de la implantació d'aquests escàners, que funcionen amb ones electromagnètiques que es projecten a alta velocitat sobre el cos del passatger el reflex del qual s'utilitza per construir la imatge en un ordinador. Als EUA, els agents que estudien aquestes pantalles estan situats en un lloc remot i no visible per als passatgers.

PROCÉS OPCIONAL
Si la imatge presenta alguna cosa sospitosa, els agents avisen per ràdio els seus companys en contacte directe amb els viatgers. Un cop resoltes les anomalies --o si no s'identifiquen riscos--, la imatge escanejada s'esborra permanentment, sense donar l'opció d'imprimir-la, exportar-la, emmagatzemar-la o transmetre-la. El procés, segons la TSA, dura mig minut i no és obligatori: es pot rebutjar i optar per ser escorcollat.

L'agència assegura que les ones representen menys risc per a la salut que l'ús d'un mòbil i insisteix que la privacitat està assegurada, ja que la cara hi apareix difuminada. Afirma també que el 90% dels passatgers a Phoenix van acceptar el procés i a Baltimore només el 4% dels viatgers s'hi van negar.

"ASSALT A LA DIGNITAT"
Les dades de la TSA no eliminen les queixes d'alguns viatgers (recollides en molts casos en un bloc creat per l'agència mateixa) ni de grups com la Unió Americana de Llibertats Civils. "El grau d'examen representa un assalt significatiu --i per a alguns humiliant-- a la dignitat essencial dels passatgers que ciutadans d'una nació lliure no haurien de tolerar", afirma Barry Steinhardt, director del programa Tecnologia i Llibertat, que ha denunciat a més a més que el difuminat de les cares "és simplement una mena de tripijoc amb software que es pot desfer amb la mateixa facilitat amb què s'aplica".

Hi ha experts que alerten que l'escàner hi pot veure a sota de la roba però no a través de materials com el plàstic o la goma. I fins i tot grups conservadors com la Heritage Foundation han criticat els escàners, no perquè ataquin la privacitat sinó perquè suposen "una despesa de diners" que ofereix "resultats mínimament millors que els actuals processos de control". L'aeroport d'Amsterdam i alguns del Japó també fan servir aquest sistema.

El Periódico 12/06/08

dijous, 12 de juny del 2008

Primers resultats: Testimonis


Qüestionari
:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:


1) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 40 i 45 anys. (04/06/08)

1-No, perquè no m'agraden les multituds de gent, soc un poc claustrofòbica.
2-Per tal de no posar-me molt nerviosa intento llegir, fer les meves respiracions per calmar-me.
3-No, la veritat res.
4-No
5-No, tampoc
6-Afegiria espais més oberts, i no llevaria res.
7-No, no he passat molt de temps dins un aeroport.

Les meves respostes son un poc negatives, tampoc he viatjat molt però esper que siguin de la teva ajuda.


2) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)


A l'aeroport m'agrada passar-hi una estoneta, fent voltes, comprant revistes per pujar a l'avió, etc... No m'agrada tant quan sé que és per un problema tècnic i/o que tendré un retard considerable (quan aquest és el cas, m'ataca els nervis!!). Una cosa interessant que em va passar va ser que em van confondre amb una cantant de pop espanyol, jeje. L'aeroport d'Amsterdam em va desil·lusionar una mica, m'esperava un poc més de nivell...Viatjo normalment un cop a l'any, i si puc, doncs dos... i el que jo afegiria seria una sala amb ordinadors per quan el teu vol té tantes hores de retràs. A l'aeroport no he conegut ni fet amistats mai, però sí dins l'avió!


3) Subjecte: Dona valenciana. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què? La veritat, no massa. Perquè t'has de passar moltes hores allà dins.
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroport? Escolte música i mire la gent passar.
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport? No
- Recordes un aeroport en concret? Per què? Sí, l'aeroport de Barajas (Madrid). Després de tractar de trobar la terminal corresponent durant un temps prudencial, vaig passar dues hores en la cua de facturació. I quan calcule que encara me'n quedava una altra, ens diuen que l'avió està complet i que passem pel taulell de l'aerolínea per reclamar. Això suposa fer una altra cua de més de 2 hores, sentir els crits de la gent que estava enfadada, etc.
- Viatges molt? Darrerament, sí (una vegada al mes).
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat? Afegiria unes cadires més còmodes i una sala d'espera amb sessió de cine.
- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)Sí, quan hi ha retards molt grans i passes llargues hores a l'aeroport, acabes coneixent gent, però no es podria parlar de fer amistats.



4) Subjecte: Home mallorquí. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- M'encanten els aeroports perquè en el 90% dels que he estat ho he fet per visitar la meva al·lota.

- Bàsicament esperar.

- Trobar a un famos, encara que no ho trobo molt interessant.

- L'aeroport de Zurich, suposo que per la seva magnitud.

- Sempre que puc.

- Res.

- Parles amb gent, però amistats no.


5) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

-No. Perquè sempre s´ha d´esperar (a alguna persona o a la sortida de l´avió) i el qui espera desespera o/i s´avorreix.

-Passejar per les tendes, anar al lavabo, llegir, menjar, telefonar,... Podem dir matar el temps.

-No, mai. Sí, recordo el de Marrakech. Perque era diferent, era petit , vell, i tenia mosaics molt guapos al terra i a les parets.

- De cada vegada menys. Ja que l´avió cada vegada em fa més por. Però amb barco i per les nostres illes cada any sens falta hi faig un viatge. Hi afegiria butaques còmodes, altres llocs d´entreteniment, un menjar més bo i més llocs d´informació.

-No, mai hi he conegut ningú. Sí que he xerrat amb algú en aquell moment, però no tant per conèixer o per fer amistat.

dilluns, 9 de juny del 2008

Vídeos a youtube (I)


Una mostra, no només del que succeeix en els aeroports, sinó d'allò que crida l'atenció als usuaris dels aeroports i que fa que ho filmin en vídeo...



Random discussion in the SEA-TAC airport

We were pretty tired, pretty hungry, and pretty much not making sense if I remember correctly (May 08, 2008). Edit by mtcaving.



Atlanta Airport 20070406

People getting off the train at Atlanta Airport (April 09, 2007). Edit by jcpilman.


divendres, 6 de juny del 2008

Setè dia (FINAL DEL TREBALL DE CAMP)



Hora: 11:30 de dia 03/06/08
Situació: Tota la terminal accessible sense targeta d’embarcament

Com que la d’avui és la meva darrera visita a l’aeroport, decideixo voltar per les tres plantes de l’edifici principal. Començo per la planta quatre. M’hi arribo per la passarel·la que comunica la terminal amb l’edifici de l’aparcament. No vull dirigir-me a cap racó en especial de l’aeroport, simplement pretenc perdre’m per aquestes instal·lacions. Mentre passejo recordo unes xifres que he consultat el dia anterior per internet: l’any 2007 van passar per aquest aeroport 35.507.987 passatgers, amb un total de 108.562 operacions. Ahir vaig agafar la calculadora i, en el cas irreal que aquests passatgers es repartissin al llarg dels 365 dies de l’any, vaig calcular una mitjana de 97.282 passatgers diaris. I si descompto les hores de matinada, això voldria dir uns 5.404 passatgers cada hora movent-se amunt i avall. Passejo i penso en aquestes xifres tan inversemblants. (Estadístiques). Tot i això, l’aeroport mai sembla ple. Crec que el disseny d’un espai tan enorme (i de vegades infrautilitzat) està prou justificat.

El primer que veig em sorprèn i em trasbalsa molt. Assegut enmig de l’enorme passadís de la planta quatre hi ha un neteja-sabates que treballa aquí des de fa moltíssims anys. Això ho sé perquè el tinc vist des que jo era molt petit i venia a l’aeroport amb els meus pares. És un senyor anomenat Alejandro (porta el com escrit al banc on fa la seva feina). És molt alt, magre, pentinat amb brillantina cap a endarrera i vesteix com un mafiós d’una pel·lícula de James Cagney. De petit aquest home sempre em feia pena, perquè poques vegades li havia vist atenent a algun client, i perquè aleshores jo ja era conscient que la seva era una feina en declivi. Haver-m’ho trobat avui, aquí, en aquest lloc, m’ha fet evocar aquells anys en què viatjava en avió amb els meus pares, quan anàvem a Barcelona per Nadal. Em feia molta il·lusió pujar als avions. Passo per davant d’ell un parell de vegades. Ell em mira i jo dissimulo. Segueix pràcticament com el vaig conèixer fa molts anys, sembla que no hagi envellit (penso en la possibilitat d’un pacte amb el diable, sobretot pel seu aspecte). La roba és la mateixa, el pentinat també. Mentre faig aquest treball de camp em pensava que un aeroport no podia ser evocador però sí que ho és. El que em sembla inversemblant és que encara segueixi en actiu, en una època en què poca gent utilitza les sabates clàssiques que es poden netejar en un lloc com aquest. Darrera del lloc on seu, enganxat a la paret, puc llegir un rètol que diu “maestro lustrador”. Això encara em sembla més sorprenent. A aquest pobre home ja el tracten com si fos un element ornamental més d’aquest espai. (Records a l'aeroport de Palma: de com un personatge del passat ens remet a bons moments transcorreguts aquí)

Passo per davant de l’Oficina d’Atenció al Passatger. Quan llegeixo aquest cartell em sembla que ha de ser un lloc interessantíssim per a aquest treball de camp. Tinc intenció d’entrar-hi i parar atenció mentre faig cua. Però quan soc davant de la porta de vidre, veig que allà no hi ha absolutament ningú, ni passatgers ni personal de l’aeroport. Em sembla molt estrany, sobretot ara que sé que cada hora passen per aquest aeroport més de cinc mils passatgers. És clar que l’oficina es troba realment molt amagada (en un racó del passadís de la planta quatre), quan la facturació (que és la part més conflictiva d’un viatge) es produeix a la planta de baix. Intueixo que és una estratègia intencionada per part dels mandataris de l’aeroport.

Baixo a la planta dos. M’assec al costat d’un taulell d’informació d’AENA. Darrera hi ha dues hostesses. En aquell moment estan atenent a un parell de persones. Totes dues són alemanyes, així que no entenc què diuen. Començo a tenir clar que l’idioma oficial en aquest aeroport és l’alemany. S’atansa fins al taulell una noia jove que demana en castellà on ha d’anar “para facturar a Barcelona”. A continuació, un home amb un cotxet d’infant demana si pot fer-les una pregunta en anglès. Al cap d’una estona arriba al taulell una altra hostessa, que roman dreta a la part de fora. Es posen a parlar d’assumptes que suposo no tenen res a veure amb l’aeroport. Efectivament, als pocs minuts aconsegueixo captar de què va la conversa: la noia que acaba d’arribar està explicant el cas d’un infant que ha patit alguna mena d’accident a una escoleta. Escolto perfectament la frase “¿no oyeron llorar a esa niña?”. A continuació arriba una persona que ve a demanar informació i la conversa entre elles queda interrompuda. Recordo aleshores algunes idees que ja havia elaborat en relació a la comunicació entre treballadors de l’aeroport: em sembla que parlen de tot excepte de l’aeroport. És només una conjectura. Intueixo que aquestes feines són tan rutinàries i tan poc creatives que els treballadors s’ajunten per categories laborals (hostesses amb hostesses, netejadors amb netejadors) per mantenir converses disteses. Em giro i observo a la meva esquena com un noi fa neta la barra del bar mentre somriu i parla alegrement amb el cambrer que hi ha darrera de la barra, i de nou penso el mateix: deu parlar de futbol, de dones, del gimnàs... però no del bar. (La gent de l'aeroport no parla de l'aeroport)

M’aixeco d’on sec ara i segueixo passejant per la planta dos. Em fixo en la raça dels passatgers. Veig a tres nois negres que parlen en un idioma que no acabo d’entendre. L’altre dia, a la parada de taxis, vaig veure un treballador també negre. Ara mateix veig una família índia, amb els seus vestits tradicionals. La resta de passatgers tenen pinta de ser gairebé tots del nord d’Europa. És a dir, en una illa amb una població considerable d’immigrants procedents d’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica, la gran majoria dels viatgers que utilitzen l’aeroport no són immigrants, ni tan sols ho són la majoria dels treballadors. És un aspecte que ja havia constatat fa molts dies. (L'aeroport no és un lloc multiracial)

Baixo a la planta zero, la d’arribades. Observo el mateix paisatge de sempre: gent esperant a què arribin amics, familiar i coneguts; turistes fent cua per aconseguir hotel i cotxe de lloguer; touroperadors caminant amunt i avall uniformats i amb cartells a la mà; passatgers que surten per les portes... M’instal·lo davant de la porta E de sortides. De nou em demano per què les portes de vidre d’on surten els passatgers estan parcialment pintades amb un material que no deixa veure qui està recollint les maletes a l’altra banda de les portes. No arribo a entendre per què tant de misteri amb això. (El misteri dels vidres esmerilats). Avui hi ha més arribades que mai, i més turistes que en les meves altres visites a l’aeroport. S’ha format un tap a la zona on conflueixen els passatgers que surten de les portes E i F. Els veig desconcertats, lents en els seus moviments, sense saber què fer (o fent el que fan els altres). Una dona relativament gran i uniformada subjecta un cartell amb el nom d’una agència de viatges. Als turistes que es dirigeixen cap a ella els parla en anglès. Els dóna una targeta de color groc, compta les maletes que porten els turistes, fa una creu al costat dels seus noms en una llista que hi ha darrera del cartell (que va girant successivament) i els indica on és l’autocar: el número 315. Els diu així mateix quines maletes han d’anar a la part de baix de l’autocar i quines les poden pujar amb ells. Aquest ritual es repeteix una, i una altra, i una altra vegada. Quan els turistes han entès les instruccions, els canvia automàticament el seu semblant, somriuen i se’ls veu satisfets. Com que ara mateix estic llegint el llibre “Vida i Destí” de Vassili Grossman, no puc estar-me de comparar aquesta situació amb la d’un exèrcit. L’estat major és a dalt, en els despatxos, invisibles. Els oficials són aquestes senyores que fan formar tothom i es passen tota l’estona donant instruccions. I els soldats, és clar, són els turistes. Aquí no venen a matar ningú, només a prendre el sol i a deixar-nos els seus diners. Es nota que el negoci turístic fa molts anys que funciona a Mallorca. (Touroperador: una feina fordista?)

Mentre es produeix una treva en l’arribada de passatgers, veig a una dona que camina mentre tracta d’orientar-se mitjançant el seu telèfon mòbil. Està nerviosa. Arribo a sentir perfectament la frase “¿por qué puerta sales?”. Em sorprèn l’ús tan ineficaç que es fa aquí de les noves tecnologies. Els usuaris dels aeroports disposem de monitors informatius, de punts d’informació, de punts de trobada. Fins i tot és possible conèixer les dades d’un vol per internet. I, tanmateix, aquesta dona s’està gastant l’import d’una trucada telefònica per esbrinar per on surt el seu marit, la seva amiga o qui sigui. Em demano fins a quin punt l’aeroport s’esforça en què tot plegat funcioni bé, i també fins a quin punt els usuaris aprofiten tots aquests recursos humans i materials. No tinc resposta, però m’imagino que l’economia deu condicionar als primers, i el nivell cultural als segons. (Tecnologia infrautilitzada)

Al costat dels caixers automàtics descobreixo un aparador amb llibres. La veritat és que està molt amagat, dubto que la gent se n’adoni de la seva existència. Són llibres editats per AENA que tracten, òbviament, d’aeroports i avions. N’hi ha un que em crida particularment l’atenció. Tracta de grans arquitectes que han dissenyat aeroports: Moneo el de Sevilla, Calatrava el de Bilbao i Bofill el de Barcelona. L’aparador està completament tancat, així que no puc fer-hi un cop d’ull. N’hi ha un altre que em sembla que també ha de ser interessant: “Descubrir los aeropuertos”, de Iván Tejada. (Llibres)




Pujo a la planta quatre i entro dins la llibreria. Demano per aquest llibre però em diuen que no el tenen. Quina llàstima. En aquesta llibreria/papereria tenen sobretot revistes. Veig que hi ha cinc prestatgeries amb llibres i revistes exclusivament en alemany, quatre prestatgeries amb publicacions en anglès, una prestatgeria amb material en francès i enmig de la papereria i a la paret contrària es troben els llibres i les revistes en castellà i en català (tot i que aquests darrers són una gran minoria). La noia encarregada de la tenda està fent una comanda de xiclets i caramels per telèfon. Els viatgers deuen passar l’estona xuclant i rosegant.

Soc de nou al passadís de la planta quatre. Veig davant meu el solàrium on molts viatgers que s’esperen prenent el sol estirats a les gandules. És una gran idea. És l’únic punt de l’aeroport on és possible sortir fora de l’edifici abans d’agafar l’avió. Ben mirat, amb la introducció dels fingers en la infrastructura aeroportuària, quan els viatgers entrem a la terminal de l’aeroport de sortida no tornem a sortir a l’exterior fins que no abandonem la terminal de l’aeroport de destinació. És una dada curiosa, vivim enclaustrats entre les parets dels aeroport i dels avions. Ens hi podem passar moltes hores sense alenar aire fresc. La idea d’aquest solàrium és un respir que veig que molts passatgers agraeixen. N’hi ha que descansen amb els ulls tancats (espero que no s’hagin adormit!), n’hi ha que llegeixen i d’altres juguen amb els seus fills. Sembla la terrassa de les piscines dels hotels, per als turistes deuen ser les postres finals de les vacances a Mallorca. En aquest passadís des d’on observo el solàrium segueixen anant amunt i avall un munt de passatgers. N’hi ha que porten el passaport a la mà. Uns operaris instal·len un cartell enorme al sostre d’aquest lloc, subjectat a les bigues de formigó que el travessen. Decideixo posar punt i final a la meva estada d’avui a l’aeroport i a aquesta feina de recollida de dades. (Un solàrium a l'aeroport)

Notícies sobre aeroports (IV): La llengua a l'aeroport de Palma, objecte de polèmica

6/6/2008 POLÈMIC ARTICLE A LA REVISTA DE PROMOCIÓ DE LA FIRMA ALEMANYA

Air Berlin menysprea l'ús del català com a llengua oficial


La companyia rebutja la petició del Govern balear perquè utilitzi l'idioma
El director de l'empresa veu Espanya com "miniestats medievals"


NEUS TOMÀS / BARCELONA
PAOLA ÁLVAREZ / BERLÍN


"Avui hi ha pobles a Mallorca en què els nens ja no parlen castellà. A les escoles, el castellà és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On a la platja de Palma s'utilitza el català. T'hi acostumes però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial (...). La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals". Aquestes són només algunes de les perles que el director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, ha plasmat a l'editorial de la revista que la companyia alemanya distribueix entre els seus clients.

Hunold s'hi mostra indignat per una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, en què es demana a totes les companyies que operen a la comunitat que utilitzin també la llengua catalana en les seves comunicacions amb els passatgers. Una comunitat que, segons aquest responsable de l'aero- línia, ha obtingut subvencions europees que amb un "Estat català" no hauria rebut mai. "I jo que estava orgullós per haver aconseguit tenir almenys una hostessa que parli espanyol en els vols interns al país", ironitza Hunold.

AFANY NACIONALISTA
"¿Ara he d'oferir cursos de català als meus treballadors? I, ¿per als que viatgin a Galícia o al País Basc, he de parlar en gallec o basc? ¿És que allà ja ningú parla castellà?", prossegueix. "Si continua aquest afany nacionalista, segons m'assegura un amic mallorquí, no serà cap utopia que ningú parli castellà".

El director de comunicació d'Air Berlin, Peter Hauptvogel, va insistir ahir, en declaracions a EL PERIÓDICO, en les crítiques a l'ús del català. "És com si un bavarès ens exigís que parléssim aquest dialecte en un vol", va assegurar. L'aclariment que el català no és un dialecte sinó una llengua reconeguda oficialment no modifica gens l'opinió de la companyia: "Si a mi em sembla molt bé que cadascú parli la seva llengua regional a casa seva o que s'organitzin programes culturals i obres de teatre, però nosaltres som una aero- línia internacional i no podem parlar en una llengua regional", va insistir.

En un suposat esforç per entendre la diversitat lingüística, Hauptvogel va afegir: "Vull dir que entenem que han patit la repressió del franquisme i que volen conservar les seves llengües, però l'espanyol és la llengua oficial i els és més útil per comunicar-se".

Malgrat tot, a Air Berlin diuen que no entenen com algú pot sentir- se molest per l'editorial i insisteixen que no era la seva intenció ofendre mallorquins o catalans perquè "al cap i a la fi donen molts diners a aquesta empresa", va assegurar el director de comunicació. "El que no volem és que ara es comenci una campanya en contra nostra", va dir Hauptvogel, que va confirmar que ja han rebut dotzenes de correus electrònics de protesta.

RESPOSTA PRUDENT A les crítiques anònimes s'hi han de sumar les oficials. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, que a més és eivissenc, va anunciar ahir que remetrà una carta al director d'Air Berlin en què expressarà el seu suport a les recomanacions formulades per l'Executiu balear.

Joan va explicar que l'ús del català no implica "anar contra ningú". "A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català a Mallorca o Barcelona", va afegir. Fonts de la Generalitat, més enllà de reconèixer que les declaracions del director general d'Air Berlin són "desafortunades", no volen que aquestes polèmiques afirmacions s'acabin convertint en un conflicte de més importància.

Sobre si pensa fer pública alguna declaració o rectificació, Air Berlin va assegurar que es limitaran a tractar el tema en la seva pròxima revista, que sortirà a l'agost. Però que ningú esperi una disculpa: "Volem fer una cosa així com 'estigueu orgullosos del vostre país'. ¿O és que un català no està orgullós de ser espanyol?"

El Periódico 06/06/08

Enunciat de l'Enquesta

Finalitzat el treball de camp, penso que no estaria gens malament anar més enllà de les actituds observades en el lloc on s'ha realitzat aquesta feina i recollir el major nombre possible de testimonis sobre les experiències dels passatgers als aeroports. Aquesta és l'enquesta que he difós mitjançant correus electrònics a coneguts, alumnes i ex-alumnes meus. Els resultats els aniré publicant més endavant per no condicionar les respostes rebudes a partir d'avui...


Hola a tothom,

En el marc d'una feina de recerca etnogràfica que estic realitzant a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) necessitaria completar aquest treball de camp amb criteris subjectius sobre el tema. Es tracta d'un projecte (de fet, de l'inici d'un projecte) sobre pràctiques socials i noves tecnologies als anomenats espais de trànsit (spaces of flow), espais de sociabilitat transitòria o no-llocs (Augé, 1993).

La proposta consisteix en respondre molt ràpidament a aquestes qüestions, de manera informal i sense pensar gaire:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)


Les respostes poden ser del tipus (és un exemple inventat): "Odio els aeroports. Mentre m'espero m'agrada passejar mirant les tendes que hi ha. Una vegada vaig passar-me dos dies a un aeroport per culpa de la boira. Record particularment l'aeroport de Heathrow perquè vaig anar allà de viatge d'estudis. Surt de viatge un pic cada any. Als aeroports afegiria sex-shops i llevaria els bars. Mai he conegut ningú personalment."

Els resultats d'aquesta feina es publiquen a un blog:

http://diaridecamp-juliperez.blogspot.com/

Les vostres respostes seran analitzades estadísticament i incloses en aquest blog de forma completament anònima (el blog forma part d'un conjunt de documents que s'estan elaborant en aquest moment).

Moltes gràcies.

Juli Pérez
UOC

dimecres, 4 de juny del 2008

Bibliografia (VI)


Tot i que no té una relació directa amb els espais de sociabilitat transitòria ni amb els aeroports, em crida l'atenció la següent frase del capítol IV que llegeixo en el llibre "Formas de investigación para una ciberciudad" (López, O., Vivas, P., Rojas, J., Farré, L., Santoro, V., Vidal. T. (2006). Paseando por la ciberciudad: tecnología y nuevos espacios urbanos. Barcelona: Editorial UOC. Col·lecció "Nuevas Tecnologías y Sociedad"):



"La transformación histórica de la ciudad ha provocado que durante siglos, en diferentes épocas, hayan aparecido “ciertos” personajes estrechamente ligados a la ciudad. Figuras poéticas como la del flâneur o colectivos culturales –como los dadaístas y los situacionistas– “tomaron” las calles para pasearlas, para practicarlas, para observar qué es lo que sucedía, en cada momento en la urbe. En este punto, y después de lo expuesto hasta el momento a lo largo del capitulo, parecería oportuno realizar un ejercicio de memoria e historia urbana para relatar cómo aparecieron estas figuras en la metrópoli y contextualizarlas en la ciberciudad"


Dadaistes? Qui eren els dadaistes?

Per començar, acudeixo a la wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dadaisme



Hi destaco el següent:

El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.

El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.

Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadà és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. El dadà es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix. No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat d'acceptar el desordre com la pròpia natura del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre. Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles. La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment.


Tot plegat té relació amb el concepte d'Art trobat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ready-made). El millor exemple el trobem a l'obra de Marcel Duchamp, Fountain (1917) [primera fotografia en aquest article]:

L’expressió Art trobat -equivalent a l’expressió francesa objet trouvé, objecte trobat- descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen ready-made quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Marcel Duchamp va ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX. L'artista descontextualitza l’objecte trobat i el situa en un nou espai on adquireix un nou significat quan l’introdueix en una galeria o museu. L’objecte mundà es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al consens ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat art per oposicó a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l’opinió pública. L' Art trobat ho és a partir d’objectes que poden ser naturals o manufacturats, exposats tal com són o lleugerament modificats. El fet de ser designats amb un títol i exposats en un àmbit artístic és la primordial modificació.



Podem elaborar ready-made a partir d'objectes descontextualitzats que trobem en els aeroports? És innegable que aquesta forma de no-art (en un no-lloc) seria una pràctica socioartística de gran interès per a nosaltres...