El Jordi explica en el seu blog les aventures inversemblants (tot i que no menys conegudes) que va haver de patir pels aeroports dels EUA durant el trajecte Barcelona-Madrid-Chicago-Los Angeles-New York-Madrid-Barcelona. Cal cercar els missatges escrits el 2 i el 3 de setembre de 2007. L'enllaç és el següent:
http://jordijou.blogspot.com/
Retards, pèrdues d'avions, llistes d'espera, corredisses, confusions, controls de seguretat, situacions estrambòtiques, policies, esperes dins els avions, companys de viatge, sentit de l'humor, angoixes, malhumorades, ironia, resignació... Tot aquest reguitzell de sentiments, pensaments i actituds flueixen en el text a la mateixa velocitat que els seus protagonistes corrien pels passadissos i pels fingers dels aeroports americans. La mateixa estructura del llenguatge emprat dóna una idea de la ideació generada sobre els aeroports: espais amb vida pròpia que es deformen, que s'allarguen i s'arronsen com si fossin elàstics, on als seus usuaris els cal córrer, escapolir-se, amagar-se, transportar-se, identificar-se... espais de trànsit...
Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les autoritats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teníem temps !!!!
Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaria l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?
Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!
http://jordijou.blogspot.com/
Retards, pèrdues d'avions, llistes d'espera, corredisses, confusions, controls de seguretat, situacions estrambòtiques, policies, esperes dins els avions, companys de viatge, sentit de l'humor, angoixes, malhumorades, ironia, resignació... Tot aquest reguitzell de sentiments, pensaments i actituds flueixen en el text a la mateixa velocitat que els seus protagonistes corrien pels passadissos i pels fingers dels aeroports americans. La mateixa estructura del llenguatge emprat dóna una idea de la ideació generada sobre els aeroports: espais amb vida pròpia que es deformen, que s'allarguen i s'arronsen com si fossin elàstics, on als seus usuaris els cal córrer, escapolir-se, amagar-se, transportar-se, identificar-se... espais de trànsit...
Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les autoritats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teníem temps !!!!
Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaria l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?
Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!
