Notícies sobre aeroports (II)

30/5/2008 LA SEGURETAT AÈRIA|LA INDIGNACIÓ DELS PASSATGERS

Nosinzapatos.com s'erigeix en vàlvula d'escapament del malestar

La web contra els controls sense sentit rep una allau de queixes de viatgers

JUAN RUIZ SIERRA
BARCELONA

En el moment en què es va obrir la pàgina web, les queixes contra els controls absurds van començar a caure en barrina. El portal www.nosinzapatos.com és una iniciativa modesta, nascuda fa un parell de setmanes i portada a terme per simples usuaris d'avions farts de quedar-se en mitjons, d'haver d'abandonar els seus líquids davant l'escàner o, cosa molt més dramàtica, que viatjar amb els seus indispensables medicaments es converteixi en un malson. El malestar dels passatgers, fins ara latent, està sortint a la superfície. Aquests són alguns dels testimonis més significatius que apareixen en els fòrums d'una web que ja té prop d'11.000 entrades. Més enllà de servir de vàlvula d'escapament del malestar ciutadà, la pàgina ha aglutinat tot un petit grup de pressió.

ELS MEDICAMENTS
"No sóc terrorista, només tinc una malaltia"
Com David Raya, Cecilia, que va néixer a Suècia però resideix a Espanya, té fibrosi quística. Fa un parell d'anys, quan en tenia 24, es va sotmetre a un trasplantament dels dos pulmons per seguir amb vida. Des d'aleshores viu una mica millor. Diu, amb cert sentit de l'humor, que "només" ha de prendre 15 medicines al dia, medicines amb què ha de viatjar --d'això depèn la seva vida-- i per a les quals necessita aigua.
"Vaig a Suècia cada tres mesos --explica al fòrum-- i porto totes les caixes dels medicaments a la bossa de mà, ja que, com que tinc por de perdre'ls, no m'atreveixo a facturar uns productes que costen centenars d'euros i sense els quals em moriria. Sense aigua no puc prendre-les i sense el paper amb el permís dels metges, els guàrdies no em deixarien passar-les i no podria pujar a l'avió. No sóc cap terrorista. Només tinc una malaltia crònica".

LES PRIVACIONS
El problema de no poder comptar amb una recepta
El cas d'Esmeralda Luz és semblant, però les seves dificultats per viatjar amb els seus medicaments encara són pitjors. Ho explica: "Tinc una malaltia rara que tracto amb medicines naturals. He de beure aigua contínuament i ha de ser mineral. Quan passo el control, he de deixar l'ampolla i, de seguida, em veig obligada a comprar-me'n una de nova a preu d'aeroport. ¡Quin negoci! Però això no és tot: com que els meus medicaments són naturals, comprats en herbolaris, no tinc receptes, de manera que quan viatjo em toca aguantar-me i prescindir de la majoria d'ells, que van en ampolles. M'ho passo francament malament".

ELS CONTRASTOS
La gasolina passa, però el xarop es queda a terra
El viatger que respon al nom de Slayer ho té bastant clar: "Les mesures de seguretat no serveixen de res". I aporta dos exemples: "Estic fart de passar pels arcs de seguretat amb líquids a la jaqueta, esprais nasals, per exemple, per la meva al.lèrgia. En una ocasió, el meu acompanyant va passar amb un petit pot de gasolina per al seu encenedor i aquí pau i després glòria".
Les seves històries contrasten amb el que va veure Gris l'altre dia. "Al control de seguretat hi havia una parella amb un nadó de pocs mesos i un nen d'uns tres anys --explica aquest internauta--. Els guàrdies els van ordenar que traguessin les jaquetes als seus fills, que en aquell moment van començar a plorar. Després, davant les protestes dels pares, els van llençar un xarop que era per a un dels nens".

EL MENJAR PERDUT
"Els formatges cremosos poden portar explosius"
El menjar abandonat ocupa un lloc central en les protestes. No cau gens bé deixar al control de seguretat els pots de dulce de leche comprats a l'Argentina. I menys uns cremosos formatges francesos. Sobretot quan sí que pots passar uns poc preats entrepans amb maionesa.
"Vaig anar de viatge a París --recorda Nuria--. Al tornar, em van fer treure'm la bossa, l'abric, la jaqueta, el rellotge i el cinturó. No vaig xiular al passar per l'arc, però el guàrdia em va preguntar si portava res sota la samarreta. Me la vaig aixecar i li vaig dir que no. Llavors un altre guàrdia em va registrar la bossa de mà, va veure que portava formatges i entrepans i em va dir que els formatges no podien passar. Eren cremosos. 'Els formatges cremosos poden portar explosiu dins', em va dir. Em vaig quedar sense els formatges, però no sense sopar. Vaig poder passar els entrepans amb maionesa. ¡Molt fort!".
Tornant de Buenos Aires a Barcelona, durant l'escala a Barajas, a Karme li va passar això: "Em van requisar dos pots mitjans de dulce de leche, tot i que els havíem comprat al duty free de la capital argentina. El millor de tot és que el guàrdia no llençava els pots als contenidors situats rere seu, sinó que els va deixar sobre la seva taula. Li vaig demanar diverses vegades que els llancés a la paperera. No ho va fer, és clar".

LES DIFERÈNCIES
El control no és igual al Prat que a Düsseldorf
El cas de Dracco exemplifica allò que més controls no impliquen necessàriament més seguretat. "Per Nadal vaig anar de viatge a Alemanya i se'm va oblidar deixar a casa la navalla multiusos que acostumo a portar --explica--. Al Prat m'ho van fer treure tot, fins i tot les sabates, però no van detectar la navalla que portava a la motxilla. A la tornada, a Düsseldorf, va passar tot el contrari: no em van fer quedar-me descalç, però em van trobar ràpidament la navalla. Si jo fos mala persona, en el vol Barcelona-Düsseldorf aniria armat i sense sabates".

L'ALTRA PART
"Un guàrdia de seguretat d'esperit conciliador"
Però la web no només acull els descontents amb els controls delirants. També s'hi dóna cita una altra part del conflicte: els guàrdies de seguretat. Per exemple, Tomcat. "Treballo en aquesta funció des de fa 13 anys en un important aeroport espanyol --diu--. No estic d'acord amb moltes normes de seguretat, però també crec que si el passatge s'informés del que han de dur a l'equipatge de mà i les excepcions a la norma, s'evitarien situacions que tenen fàcil solució. Només dic que a nosaltres ens agrada tan poc fer complir normes absurdes de seguretat com als usuaris acatar-les".

El Periódico 30/05/08