Primer dia

Observacions corresponents a les 16:30h. Situació: Planta de check-in de l'aeroport

Primer dia d’observacions. L’aeroport de Palma està estructurat en una sèrie de mòduls i passadissos que no segueixen una geometria estrictament regular. L’accés a l’exterior el proporciona un edifici dividit en tres nivells. L’entrada de passatgers es troba en el segon pis, on es realitza el check-in. Aquesta entrada comunica directament amb una carretera que prové de l’autopista Palma-S’Arenal. L’accés a les portes d’embarcament s’efectua en el tercer pis, el qual es troba comunicat amb el nivell immediatament inferior mitjançant unes escales mecàniques. El pis inferior, comunicat també amb una carretera que porta a la ciutat, està destinat a les arribades de passatgers. Així doncs, l’accés a les instal·lacions aeroportuàries es realitza de forma absolutament estructurada segons l’acció que vagi a realitzar l’usuari. A més a més, si la seva intenció és la sortida (l’enlairament amb un avió), el subjecte és conduït a la part superior de la terminal. Si, pel contrari, el subjecte arriba a l’aeroport (aterra amb un avió), és conduït per la part inferior de l’edifici. Tanmateix, tant els passatger que arriben com els que se’n van, accedeixen als avions pels mateixos punts d’embarcament i desembarcament. Més enllà dels accessos a l’aeroport és permès el caos de passatgers (Geometria i estructuració dels accessos des del exterior)

Em situo a la planta on es realitza el check-in (segon pis). Es tracta d’un espai enorme dividit en tres seccions: l’entrada (on es troben els mòduls prefabricats ocupats per les oficines de les companyies aèries i touroperadores), un espai d’espera o per cercar el taulell de facturació corresponent (amb il·luminació natural gràcies a un gran celobert que s’estén al llarg de l’edifici), i la zona de check-in. Aquesta darrera part del complex està formada per 203 punts de facturació dividides en fileres de 16 taulells. Aquesta distribució proporciona una geometria gairebé simètrica (6 illes amb taulells a banda i banda, separades per un espai enorme on fan cua els passatgers). En general, tota la planta dona la sensació d’una simetria gairebé perfecta només trencada per la irregular distribució dels mòduls prefabricats i pels anuncis publicitaris de les companyies aèries. A més a més, també es troben en aquest espai un bar, unes oficines de la Guàrdia Civil, una sèrie de lavabos i les escales mecàniques que condueixen al nivell superior, que es visible des de l’espai central amb il·luminació natural.

El que crida l’atenció és la quantitat de dispositius electrònics que es posen a l’abast dels usuaris i que redueixen la interacció humana a la mínima expressió. A mesura que hom entra en aquestes instal·lacions es troba amb monitors de televisió que anuncien l’hora de sortida dels vols, amb terminals automàtiques d’autocheck-in, amb màquines expenedores de begudes, amb telèfons des dels qual es poden recarregar alhora els telèfons mòbils, amb escales mecàniques i amb màquines que emboliquen l’equipatge amb plàstic per evitar robatoris. Els taulells de facturació estan equipats amb una balança electrònica per a l’equipatge, un ordinador, una impressora i una pantalla de televisió des de la qual poden anunciar des del nom de la companyia aèria fins a qualsevol notícia d’interès per als passatgers (business class, darrer minut, endarreriments) (Dispositius electrònics que s’hi poden trobar)

Els monitors de televisió anuncien la sortida de tots els vols en un ventall de temps que abasta des de les 16:55h (un vol a Amsterdam) fins a les 20:30h (un vol a Oslo). És a dir, el temps passat en aquest aeroport no existeix abans de les 16:55h (no en queda rastre als monitors) i és indeterminat més enllà de les 20:30. Això suposa un marge de només tres hores i mitja. Tres quartes parts de les destinacions són cap a l’estranger, és temporada turística. Els vols nacionals i internacionals es troben barrejats a les pantalles, no es fa cap distinció (un símptoma més de la globalització?).

17:20h Assegut en una illa de cadires envoltat de més passatgers

Molt a prop de la zona de check-in hi ha un conjunt de seients ara mateix mig buits. Des de la meva posició veig assegudes sis parelles i quatre persones totes soles. D’aquests, només un llegeix un diari alemany. Dos són treballadors de l’aeroport. Segurament més d’un 95% de les persones que ara mateix transiten per aquesta terminal són estrangeres. Els únics natius són els treballadors de l’aeroport: un conductor d’autocar que passa entre les cadires cercant algú, l’empleat del bar, policies, les hostesses dels taulells de facturació i els treballadors de les companyies aèries que hi ha dins les casetes prefabricades. Altres empleats es passegen amb cotxets elèctrics. Això crea una disjuntiva molt clara: estranger=passatger, natiu=treballador. De les sis parelles, només una manté una conversa en veu baixa (en francès, just darrera meu). Observo com s’instal·la una altra parella d’uns cinquanta anys, tots dos amb botes de muntanya i roba esportiva. Treuen pa d’una bossa i menjar d’una carmanyola. Són un tipus de turista perfectament identificat i poc acceptat a les illes (turisme barat). La majoria de les persones que romanen assegudes en aquest lloc tenen la mirada perduda dirigida cap al seu voltant, però sense fixar-se en res en concret (potser en els moviments dels altres passatgers). N’hi ha que escolten un i-pod, n’hi ha que consulten els SMS en els seus telèfons mòbils, la majoria en silenci. De tant en tant algú es posa dret per consultar les pantalles de televisió. N’hi ha que divaguen sense anar enlloc. Suposo que la majoria esperen a que s’obri el període de facturació. Observo que els turistes que arriben des de l’exterior de l’edifici ho fan en grups. Tots venen amb autocars de companyies turístiques o amb l’autobús de línia (curiosament es tracta del número 1, el primer autobús de l’EMT connecta la ciutat amb l’exterior de l’illa). Aquests passatgers s’aboquen gairebé amb frenesí cap a la zona dels monitors de televisió i, a continuació, cerquen amb presses el número de taulell que els hi correspon. Des de la meva posició el flux de subjectes és rítmic: grups de passatgers que arriben com empesos a batzegades. El que està clar és que si el subjecte viatja sense ningú més roman en silenci, llegint o mirant al seu voltant. Les parelles de viatgers en general també romanen en silenci. Però a partir d’un cert número de passatgers que viatgen junts (potser quatre o més), el to de veu augmenta considerablement i es pot percebre una certa sobreactuació en el seu comportament grupal (fent bromes, xerrant en veu alta). (Comportaments depenent del nombre de persones que integren un grup)

En el moment d’abandonar la meva posició veig el següent:

-Una dona d’uns cinquanta anys passejant mentre parla pel mòbil

-Una dona asseguda al meu costat llegint un llibre

-Un grup de 8 dones d’uns trenta-quaranta anys amb uns barrets de color rosa que es mouen amunt i avall de la terminal

-Tres nois bevent cervesa en el bar que hi ha a uns vint metres

-Una treballadora d’una touroperadora subjecta immòbil un cartell amb el nom de la seva companyia

-Un grup de quatre homes segurament jubilats, que entren en l’edifici, i que porten el que sembla pals de golf dins unes bosses molt grans

-Un altre grup que entra amb presses (2 homes i una dona, dos homes, una dona, un home i una dona, dues dones, una dona més gran que fa una foto gairebé mentre camina). Es difícil esbrinar si venen junts o no. Possiblement sí.

-Una parella amb trets magribins o turcs, però que em sembla que parlen en alemany, miren al seu voltant mentre deixen l’equipatge a sobre d’un seient, controlant la situació però deixant que passi el temps.