El blog d'una caixera de supermercat

29/6/2008 DE L'ANONIMAT A ESTRELLA MEDIÀTICA ENTRE ELS INTERNAUTES FRANCESOS

La revenja de la caixera

La cobradora d'un súper de França es fa famosa per denunciar la duresa de la feina

ELIANNE ROS
PARÍS

¿Qui no ha passat per la caixa del súper parlant pel mòbil sense gairebé dirigir la mirada a la caixera? ¿Qui no ha pagat sense dir amb prou feines bon dia o adéu a la persona que l'ha atès a l'altra banda de la cinta transportadora? Anna Sam ha patit durant vuit anys la indiferència, i fins i tot el menyspreu, dels exasperats clients d'una gran superfície comercial de Rennes, al nord-oest de França. Farta de ser tractada com si "no fos ningú", aquesta llicenciada en Literatura de 28 anys que no havia pogut trobar cap feina millor un dia va decidir explicar la seva experiència a internet. I ha arrasat.

El seu bloc caissierenofutur.over-bloc.com rep unes 120.000 visites diàries. Hi explica com el seu lloc de treball d'empleada "transparent" permet observar el comportament humà, ja que la gent es comporta "com és en realitat". "És increïble, s'obliden que la caixera els està veient, i actuen com si fossin a la sala d'estar de casa seva", assegura.

Històries reals

Sam explica que molts clients ni tan sols saluden quan arriben a la caixa i es passen tota l'estona penjats del telèfon mòbil, des que dipositen els productes a la cinta fins que se'n van. També narra escenes especialment feridores, com la d'una mare que la va assenyalar amb el dit mentre li deia a la seva filla: "Ho veus, maca, si no treballes bé a l'escola acabaràs fent de caixera, com aquesta senyora".

Gràcies al seu bloc, aquesta noia s'ha convertit sense pretendre-ho en una espècie d'heroïna, de justiciera dels treballadors anònims i mal remunerats dels supermercats. El mes de gener passat la seva fama va transcendir el ciberespai al ser convidada juntament amb l'excandidata socialista Ségolène Royal a un dels programes de televisió de més audiència a França, Vivement Dimanche, conduït per l'incombustible Michel Drucker, una autèntica institució de la petita pantalla a França. "Des que conec el teu bloc, quan arribo a la caixa del súper apago el mòbil. Gràcies per aquesta lliçó de ciutadania que ens has donat", va admetre la dirigent del PS, que havia fet de la lluita contra l'explotació de les caixeres un emblema de la seva campanya.

El fenomen de simpatia cap a l'empleada no ha passat inadvertit en el món editorial. I d'aquesta manera Sam ha passat del bloc al paper imprès amb la recent publicació de Les tribulations d'une caissière (Les tribulacions d'una caixera). L'editorial Stock n'ha fet un primer tiratge de 30.000 exemplars, que l'autora firma a bon ritme en la seva gira per llibreries i hipermercats. Entre ells, el Leclerc de Rennes, malgrat que els seus clients no hi queden precisament gaire ben retratats. "El director va assistir a la presentació, i el personal no parava de felicitar-me, va ser una bona iniciativa, molt positiva", subratlla Anna Sam.
Ella diu que no se sent més que "una veu que ha sigut escoltada". De fet, no només Royal ha canviat la seva actitud al súper. "Em diuen que ara la gent quan arriba a la caixa saluda més sovint. La feina segueix sent igual de difícil, però almenys no som tan ignorades", comenta.

Els insults

Ara ja no ha d'escoltar els "insults" de compradors estressats que "descarreguen el seu mal humor" en l'últim esglaó de la cadena. ¿Insults? "Sí, aquesta és una de les coses més dures i que et saben més greu. És increïble la facilitat amb què et diuen meuca o puta", afirma. Les raons de rebre aquest tracte poden ser tan banals com haver-li recordat al client que ha escollit una caixa verda, en què no es donen bosses de plàstic, indicar-li que la caixa està tancada, o respondre amb un "bon dia" al senyor que assalta la caixera amb una queixa.
Ara ja no ha de fer el seu millor somriure davant l'enèsim client que la tracta com si fos un robot. "De mitjana, les persones que treballen a la caixa diuen bon dia i adéu 250 vegades al dia, gràcies 500 vegades, i els lavabos són en aquella direcció 30 vegades al dia", recapitula. Un cop passada la promoció del llibre, Sam vol seguir escrivint i també trobar una feina que estigui més d'acord amb la seva formació literària. "Sé que això és efímer, però el fet de passar de ser una cara anònima a ser una persona coneguda ha estat una bona revenja, que espero que serveixi per canviar una mica les coses", assegura.

El Periódico 29/06/08