Notícies sobre aeroports (VI): L'aeroport en forma de dragó

29/2/2008 INFRAESTRUCTURES
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món

L'edifici de Norman Foster té tres quilòmetres de llargada i forma de dragó


ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Un avió de la companyia British Airways estrenarà avui el ciment de la nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó.

L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes.

Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en a penes quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.

RENOVACIÓ ESTÈTICA
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb aquella grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia paquidermicoavantguardista del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional.

El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom.

La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

El Periódico 29/02/08


Algunes fotos d'aquest espai. Pekin, seu dels Jocs Olímpics 2008, ha construït un Estadi en forma de niu i un aeroport en forma de dragó. Tornem a una arquitectura constructivista on la forma de l'edifici ha de ser una alegoria de la funció d'aquest espai (a l'estil del constructivisme soviètic dels anys 20)?


Fotos: www.bornrich.org/gallery/beijing-airport-1_48/



Norman Foster explica la raó per la qual ha dissenyat aquest espai de trànsit en forma de dragó tot seguint unes pautes relacionades amb la tradició i la cultura xineses. En aquest cas, es tracta d'un lloc ple de simbolisme...

El dragón de Norman Foster echa a volar

ANDREA RODES - PEKÍN - 28/02/2008 21:11

Uno de los mayores placeres al sobrevolar Pekín en avión este invierno era ver aparecer entre las capas de polución la silueta del nuevo aeropuerto internacional, diseñado por el arquitecto inglés Norman Foster. Desde la ventanilla, su tejado de acero ondulado, de 3.25 kilómetros de largo, parecía la cola de un inmenso dragón. Es ondulado, dinámico, simboliza la belleza y la emoción de volar. Las grúas y andamios que lo rodeaban ya no están. Todo está a punto para que la recién acabada Terminal 3 empiece hoy a funcionar.

"El diseño del aeropuerto nace del contexto cultural chino", ha repetido Foster en diversas ocasiones para explicar el porqué de la forma de dragón del tejado - en China, este animal es símbolo de fuerza y buena suerte - o el predomino de los colores tradicionales rojos, naranjas y amarillos. Considerado el edificio más grande del mundo, el aeropuerto mide 1,3 millones de metros cuadrados y está pensado para atender a 50 millones de pasajeros en el año 2020. Ver el edificio de punta a punta desde el suelo es imposible.

Según Foster, "la nueva terminal ofrece una experiencia de viaje inigualable". No sólo por los avances tecnológicos, sino también en términos de comodidad para los pasajeros y sostenibilidad medioambiental. Los enormes ventanales, orientados al este y al sur, permiten la entrada de luz natural y para mantener las condiciones adecuadas de la temperatura interior sin derrochar energía.

"La orientación al sur es una tradición de la arquitectura china", explica JoJo, una joven de 22 años que hoy debuta como azafata en el mostrador de información. En China, la mayoría de las casas se construyen y se decoran respetando los principios del feng shui (aire-agua). El precio de una vivienda puede variar mucho en función de su orientación cardinal.

Duro trabajo

El mostrador de JoJo se encuentra en el amplio vestíbulo de facturación internacional, frente a una enorme escultura de bronce, que representa a cuatro dragones sujetando un globo terráqueo. "Me hace ilusión atender a los millones de pasajeros de todo el mundo que visitarán Pekín durante los Juegos Olímpicos", dice JoJo. Su inglés es muy limitado. A partir de hoy, le tocará estar siete horas seguidas de pie en el mostrador, siete días a la semana. Tiene media hora para el almuerzo, pero la comida no va incluida en su salario mensual de 700 yuanes, alrededor de 70 euros.

El nuevo aeropuerto será la puerta de entrada de los atletas olímpicos a Pekín y por eso "fue diseñado para ser acogedor y estimulante al mismo tiempo", según Foster. El interior de la Terminal 3 es nítido y espacioso, libre de salas y compartimientos que puedan desorientar al pasajero. Foster consigue la sensación de estar en un hangar gracias al uso de pilares y columnas de distintos colores y tamaños para sujetar en entramado de acero del techo. En total se emplearon más de 45.000 toneladas de acero, símbolo de la industrialización cuando el presidente Mao lanzó la política de "El gran paso adelante", en 1958. China se volcó en la producción de acero con el objetivo de superar a Inglaterra en 15 años.

Referencias navales

Para diseñar la complicada estructura de acero, Foster se inspiró en la experiencia de China en construcción naval. Su intención era reflejar la modernización de China, fusionar los avances tecnológicos y la ingeniería punta con elementos esenciales de su cultura: columnas de acero rojas para enmarcar los pasillos centrales, como en los antiguos templos; la planta del edificio en forma de "ren", carácter chino que significa "gente"; o el tejado dorado, el mismo color que el tejado de la Ciudad Prohibida, el centro emblemático de Pekín. Ambos edificios simbolizan el resurgir de China en dos períodos distintos.

La construcción del aeropuerto se ha terminado en cuatro años y han participado 50.000 trabajadores. Un logro que, según Foster, se debe a la gestión eficiente y no a la cantidad de recursos empleados. La prensa inglesa recuerda estos días que se ha necesitado el mismo plazo sólo para aprobar los planos de la nueva terminal 5 del aeropuerto de Heathrow, diseñada también por Foster. El aeropuerto de Pekín es un 17% más grande que las cinco terminales de Heathrow juntas.

Norman Foster, el señor de las decisiones exprés

El arquitecto Norman Foster (Manchester, 1935) hizo el servicio militar en las fuerzas áreas inglesas (RAF) y es probable que siga siendo un enamorado de volar. Hasta ha diseñado un modelo de aeroplano teledirigido. Sin embargo, su gran pasión son los hangares, tal y como ha dejado ver en sus aeropuertos con diseños de arquitecturas diáfanas y ligeras, como los de Stansted, en Londres, el Chep Lap Hok de Hong Kong y ahora en el de Pekín.

Durante sus primeros proyectos Foster se inclinó por un pronunciado carácter “High-tech”. Pero no tardó en suavizar el excesivo tratamiento técnico. En todo caso, los proyectos de Foster y sus socios llevan un marcado sello industrial. Entre los premios que le cubren de gloria destaca el de Arquitectura Contemporánea Mies van der Rohe y el Pritzker. Foster se ha erigido en uno de los iconos de vanguardia de la nueva China, que emerge a golpe de hormigón y planes de construcción con permisos rápidos. Su capacidad de gestión, con equipos solventes, le convierten en el arquitecto ideal para una ciudad lista para la utopía.

www.publico.es (els comentaris crítics no tenen pèrdua!!)

Notícies sobre aeroports (V): Despullant passatgers

12/6/2008 TRANSPORT AERI

Els aeroports dels EUA se sumen a 'despullar' viatgers

38 ciutats adopten els escàners que mostren què hi ha a sota de la roba
La protecció de la intimitat preocupa organitzacions, experts i passatgers

IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Primer van ser Phoenix i Baltimore. Ara els han seguit Los Angeles, el JFK de Nova York, Albuquerque i Denver. Demà s'hi afegeix Washington. I a finals de mes ho faran Dallas, Detroit, Las Vegas i Miami. En aquests aeroports funcionen o funcionaran els escàners que ofereixen una imatge tridimensional del cos nu dels passatgers, una consecució que els responsables de seguretat dels Estats Units consideren que és "el futur" però que ha avivat les polèmiques sobre privacitat que plantegen associacions de viatgers i grups de drets civils.

L'Agència de Seguretat del Transport (TSA per les seves sigles en anglès) va anunciar dimarts el seu pla d'ampliació de la implantació d'aquests escàners, que funcionen amb ones electromagnètiques que es projecten a alta velocitat sobre el cos del passatger el reflex del qual s'utilitza per construir la imatge en un ordinador. Als EUA, els agents que estudien aquestes pantalles estan situats en un lloc remot i no visible per als passatgers.

PROCÉS OPCIONAL
Si la imatge presenta alguna cosa sospitosa, els agents avisen per ràdio els seus companys en contacte directe amb els viatgers. Un cop resoltes les anomalies --o si no s'identifiquen riscos--, la imatge escanejada s'esborra permanentment, sense donar l'opció d'imprimir-la, exportar-la, emmagatzemar-la o transmetre-la. El procés, segons la TSA, dura mig minut i no és obligatori: es pot rebutjar i optar per ser escorcollat.

L'agència assegura que les ones representen menys risc per a la salut que l'ús d'un mòbil i insisteix que la privacitat està assegurada, ja que la cara hi apareix difuminada. Afirma també que el 90% dels passatgers a Phoenix van acceptar el procés i a Baltimore només el 4% dels viatgers s'hi van negar.

"ASSALT A LA DIGNITAT"
Les dades de la TSA no eliminen les queixes d'alguns viatgers (recollides en molts casos en un bloc creat per l'agència mateixa) ni de grups com la Unió Americana de Llibertats Civils. "El grau d'examen representa un assalt significatiu --i per a alguns humiliant-- a la dignitat essencial dels passatgers que ciutadans d'una nació lliure no haurien de tolerar", afirma Barry Steinhardt, director del programa Tecnologia i Llibertat, que ha denunciat a més a més que el difuminat de les cares "és simplement una mena de tripijoc amb software que es pot desfer amb la mateixa facilitat amb què s'aplica".

Hi ha experts que alerten que l'escàner hi pot veure a sota de la roba però no a través de materials com el plàstic o la goma. I fins i tot grups conservadors com la Heritage Foundation han criticat els escàners, no perquè ataquin la privacitat sinó perquè suposen "una despesa de diners" que ofereix "resultats mínimament millors que els actuals processos de control". L'aeroport d'Amsterdam i alguns del Japó també fan servir aquest sistema.

El Periódico 12/06/08

Notícies sobre aeroports (IV): La llengua a l'aeroport de Palma, objecte de polèmica

6/6/2008 POLÈMIC ARTICLE A LA REVISTA DE PROMOCIÓ DE LA FIRMA ALEMANYA

Air Berlin menysprea l'ús del català com a llengua oficial

La companyia rebutja la petició del Govern balear perquè utilitzi l'idioma
El director de l'empresa veu Espanya com "miniestats medievals"

NEUS TOMÀS / BARCELONA
PAOLA ÁLVAREZ / BERLÍN

"Avui hi ha pobles a Mallorca en què els nens ja no parlen castellà. A les escoles, el castellà és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On a la platja de Palma s'utilitza el català. T'hi acostumes però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial (...). La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals". Aquestes són només algunes de les perles que el director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, ha plasmat a l'editorial de la revista que la companyia alemanya distribueix entre els seus clients.

Hunold s'hi mostra indignat per una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, en què es demana a totes les companyies que operen a la comunitat que utilitzin també la llengua catalana en les seves comunicacions amb els passatgers. Una comunitat que, segons aquest responsable de l'aero- línia, ha obtingut subvencions europees que amb un "Estat català" no hauria rebut mai. "I jo que estava orgullós per haver aconseguit tenir almenys una hostessa que parli espanyol en els vols interns al país", ironitza Hunold.

AFANY NACIONALISTA
"¿Ara he d'oferir cursos de català als meus treballadors? I, ¿per als que viatgin a Galícia o al País Basc, he de parlar en gallec o basc? ¿És que allà ja ningú parla castellà?", prossegueix. "Si continua aquest afany nacionalista, segons m'assegura un amic mallorquí, no serà cap utopia que ningú parli castellà".

El director de comunicació d'Air Berlin, Peter Hauptvogel, va insistir ahir, en declaracions a EL PERIÓDICO, en les crítiques a l'ús del català. "És com si un bavarès ens exigís que parléssim aquest dialecte en un vol", va assegurar. L'aclariment que el català no és un dialecte sinó una llengua reconeguda oficialment no modifica gens l'opinió de la companyia: "Si a mi em sembla molt bé que cadascú parli la seva llengua regional a casa seva o que s'organitzin programes culturals i obres de teatre, però nosaltres som una aero- línia internacional i no podem parlar en una llengua regional", va insistir.

En un suposat esforç per entendre la diversitat lingüística, Hauptvogel va afegir: "Vull dir que entenem que han patit la repressió del franquisme i que volen conservar les seves llengües, però l'espanyol és la llengua oficial i els és més útil per comunicar-se".

Malgrat tot, a Air Berlin diuen que no entenen com algú pot sentir- se molest per l'editorial i insisteixen que no era la seva intenció ofendre mallorquins o catalans perquè "al cap i a la fi donen molts diners a aquesta empresa", va assegurar el director de comunicació. "El que no volem és que ara es comenci una campanya en contra nostra", va dir Hauptvogel, que va confirmar que ja han rebut dotzenes de correus electrònics de protesta.

RESPOSTA PRUDENT A les crítiques anònimes s'hi han de sumar les oficials. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, que a més és eivissenc, va anunciar ahir que remetrà una carta al director d'Air Berlin en què expressarà el seu suport a les recomanacions formulades per l'Executiu balear.

Joan va explicar que l'ús del català no implica "anar contra ningú". "A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català a Mallorca o Barcelona", va afegir. Fonts de la Generalitat, més enllà de reconèixer que les declaracions del director general d'Air Berlin són "desafortunades", no volen que aquestes polèmiques afirmacions s'acabin convertint en un conflicte de més importància.

Sobre si pensa fer pública alguna declaració o rectificació, Air Berlin va assegurar que es limitaran a tractar el tema en la seva pròxima revista, que sortirà a l'agost. Però que ningú esperi una disculpa: "Volem fer una cosa així com 'estigueu orgullosos del vostre país'. ¿O és que un català no està orgullós de ser espanyol?"

El Periódico 06/06/08

Notícies sobre aeroports (III): Incidents

14/1/2008 LA SEGURETAT AÈRIA|EL DEBAT

La denúncia de Guardans destapa un rosari d'incidents en aeroports

L'eurodiputat rep correus que denuncien tota mena d'irregularitats i d'abusos en els controls

Un vigilant del Prat confessa sentir "vergonya aliena" pel tracte d'alguns col·legues als usuaris

MANUEL VILASERÓ / JUAN RUIZ SIERRA
MADRID

Un eurodiputat es dirigeix un bon dia a l'aeroport del Prat, mira de passar el control de seguretat, els guàrdies li ordenen arbitràriament i maleducadament que es descalci --"ara seràs tu el que es tregui les sabates, llest", li diuen--, denuncia l'atropellament i el cas cau com un obús que destapa tota mena d'injustícies i incidents. Ignasi Guardans (CiU), l'eurodiputat, ha rebut desenes de cartes des que dilluns passat va explicar públicament el que li havia passat. Cartes de tripulants, de simples usuaris i fins i tot d'algun guàrdia de seguretat que se solidaritzen amb ell, li ofereixen ajuda en la seva croada contra els controls absurds i abusius i, ja de passada, expliquen el rosari d'abusos al qual han estat sotmesos.

Una de les queixes més generals és el poc tacte i professionalitat dels vigilants privats, contractats amb presses quan les mesures de seguretat es van redoblar a finals del 2006. N'és un testimoni privilegiat Antonio, un guàrdia del Prat, que li confessa a l'eurodiputat en la seva carta que sent "vergonya aliena del tracte que alguns companys" donen als passatgers. També denuncia una multitud de "nyaps" i "incompliment de normatives", la més lleu de les quals és que se'ls obliga a realitzar escorcolls i registres i fins i tot a requisar objectes sense la preceptiva presència de la Guàrdia Civil. "No- més quan un passatger es queixa apareix el guàrdia", indica. Les irregularitats més greus no són publicables sense proves.

A LA INTEMPÈRIE

De nyaps també va el relat del portaveu del Sindicat de Tripulants de Línies Aèries (STAVLA). Aquesta organització denuncia que en el nou satèl.lit de la T-4 de Barajas, els escàners estan tan a prop de les pistes que per poc que es formi una cua han de descalçar-se i desvestir-se a la intempèrie. A Palma, un altre aeroport inaugurat recentment, el control està a l'accés a la pistes. No hi ha escapatòria possible. "Imagini's quan plou i et fan descalçar", es queixa el portaveu. A més, en aquesta mena de controls específics per a hostesses i altres tripulants de línies aèries en moltes ocasions només hi ha homes o dones i "els escorcolls els fan la majoria de vegades persones del sexe oposat".

Entre els usuaris destaca la crítica d'un inspector en cap d'una policia local catalana que des de la seva perspectiva professional retreu el maltractament verbal sofert en un vol a Vigo i denuncia que per la incompetència dels guàrdies va estar "a punt d'haver de tirar a les escombraries dos potets de perfum" de la seva dona que valien 250 euros.

A un altre passatger català, Francesc Vilaubí, li va cridar l'atenció la següent contradicció: "Un dia vaig passar amb un estic d'hoquei i al meu fill li van fer deixar una ampolla de colònia". Després de passar el control, ell i la seva família es van trencar de riure una bona estona "pensant què es considera perillós en un aeroport".

Però les contradiccions no es refereixen només a la filtració dels productes. Diversos correus denuncien que els arcs de seguretat estan molt mal ajustats. Vilaubí relata com un dia a tots els passatgers els xiulava un dels arcs. "Era l'únic i era molt estrany", recorda. Baldiri, un viatger freqüent, explica que està tip de treure's les sabates i de veure que tot depèn de l'arc per on passi fins i tot dins del mateix aeroport. Al formular les seves protestes el màxim que ha aconseguit és que li diguin que són arcs diferents. "Quan els argumento que hi ha calibratges i homologacions, em responen que m'a- guanti o que protesti a AENA", lamenta.
Però la resposta més xocant és probablement la que va rebre Núria Tapias a l'aeroport de Barcelona el passat pont de la Constitució. Quan es va queixar per haver estat a punt de perdre els nens en un control per negligència del vigilant, un guàrdia civil li va respondre d'aquesta manera: "La culpa és seva, senyora, per votar a qui voten". Encara no se'n sap avenir.


El Periódico 14/01/08

Notícies sobre aeroports (II)

30/5/2008 LA SEGURETAT AÈRIA|LA INDIGNACIÓ DELS PASSATGERS

Nosinzapatos.com s'erigeix en vàlvula d'escapament del malestar

La web contra els controls sense sentit rep una allau de queixes de viatgers

JUAN RUIZ SIERRA
BARCELONA

En el moment en què es va obrir la pàgina web, les queixes contra els controls absurds van començar a caure en barrina. El portal www.nosinzapatos.com és una iniciativa modesta, nascuda fa un parell de setmanes i portada a terme per simples usuaris d'avions farts de quedar-se en mitjons, d'haver d'abandonar els seus líquids davant l'escàner o, cosa molt més dramàtica, que viatjar amb els seus indispensables medicaments es converteixi en un malson. El malestar dels passatgers, fins ara latent, està sortint a la superfície. Aquests són alguns dels testimonis més significatius que apareixen en els fòrums d'una web que ja té prop d'11.000 entrades. Més enllà de servir de vàlvula d'escapament del malestar ciutadà, la pàgina ha aglutinat tot un petit grup de pressió.

ELS MEDICAMENTS
"No sóc terrorista, només tinc una malaltia"
Com David Raya, Cecilia, que va néixer a Suècia però resideix a Espanya, té fibrosi quística. Fa un parell d'anys, quan en tenia 24, es va sotmetre a un trasplantament dels dos pulmons per seguir amb vida. Des d'aleshores viu una mica millor. Diu, amb cert sentit de l'humor, que "només" ha de prendre 15 medicines al dia, medicines amb què ha de viatjar --d'això depèn la seva vida-- i per a les quals necessita aigua.
"Vaig a Suècia cada tres mesos --explica al fòrum-- i porto totes les caixes dels medicaments a la bossa de mà, ja que, com que tinc por de perdre'ls, no m'atreveixo a facturar uns productes que costen centenars d'euros i sense els quals em moriria. Sense aigua no puc prendre-les i sense el paper amb el permís dels metges, els guàrdies no em deixarien passar-les i no podria pujar a l'avió. No sóc cap terrorista. Només tinc una malaltia crònica".

LES PRIVACIONS
El problema de no poder comptar amb una recepta
El cas d'Esmeralda Luz és semblant, però les seves dificultats per viatjar amb els seus medicaments encara són pitjors. Ho explica: "Tinc una malaltia rara que tracto amb medicines naturals. He de beure aigua contínuament i ha de ser mineral. Quan passo el control, he de deixar l'ampolla i, de seguida, em veig obligada a comprar-me'n una de nova a preu d'aeroport. ¡Quin negoci! Però això no és tot: com que els meus medicaments són naturals, comprats en herbolaris, no tinc receptes, de manera que quan viatjo em toca aguantar-me i prescindir de la majoria d'ells, que van en ampolles. M'ho passo francament malament".

ELS CONTRASTOS
La gasolina passa, però el xarop es queda a terra
El viatger que respon al nom de Slayer ho té bastant clar: "Les mesures de seguretat no serveixen de res". I aporta dos exemples: "Estic fart de passar pels arcs de seguretat amb líquids a la jaqueta, esprais nasals, per exemple, per la meva al.lèrgia. En una ocasió, el meu acompanyant va passar amb un petit pot de gasolina per al seu encenedor i aquí pau i després glòria".
Les seves històries contrasten amb el que va veure Gris l'altre dia. "Al control de seguretat hi havia una parella amb un nadó de pocs mesos i un nen d'uns tres anys --explica aquest internauta--. Els guàrdies els van ordenar que traguessin les jaquetes als seus fills, que en aquell moment van començar a plorar. Després, davant les protestes dels pares, els van llençar un xarop que era per a un dels nens".

EL MENJAR PERDUT
"Els formatges cremosos poden portar explosius"
El menjar abandonat ocupa un lloc central en les protestes. No cau gens bé deixar al control de seguretat els pots de dulce de leche comprats a l'Argentina. I menys uns cremosos formatges francesos. Sobretot quan sí que pots passar uns poc preats entrepans amb maionesa.
"Vaig anar de viatge a París --recorda Nuria--. Al tornar, em van fer treure'm la bossa, l'abric, la jaqueta, el rellotge i el cinturó. No vaig xiular al passar per l'arc, però el guàrdia em va preguntar si portava res sota la samarreta. Me la vaig aixecar i li vaig dir que no. Llavors un altre guàrdia em va registrar la bossa de mà, va veure que portava formatges i entrepans i em va dir que els formatges no podien passar. Eren cremosos. 'Els formatges cremosos poden portar explosiu dins', em va dir. Em vaig quedar sense els formatges, però no sense sopar. Vaig poder passar els entrepans amb maionesa. ¡Molt fort!".
Tornant de Buenos Aires a Barcelona, durant l'escala a Barajas, a Karme li va passar això: "Em van requisar dos pots mitjans de dulce de leche, tot i que els havíem comprat al duty free de la capital argentina. El millor de tot és que el guàrdia no llençava els pots als contenidors situats rere seu, sinó que els va deixar sobre la seva taula. Li vaig demanar diverses vegades que els llancés a la paperera. No ho va fer, és clar".

LES DIFERÈNCIES
El control no és igual al Prat que a Düsseldorf
El cas de Dracco exemplifica allò que més controls no impliquen necessàriament més seguretat. "Per Nadal vaig anar de viatge a Alemanya i se'm va oblidar deixar a casa la navalla multiusos que acostumo a portar --explica--. Al Prat m'ho van fer treure tot, fins i tot les sabates, però no van detectar la navalla que portava a la motxilla. A la tornada, a Düsseldorf, va passar tot el contrari: no em van fer quedar-me descalç, però em van trobar ràpidament la navalla. Si jo fos mala persona, en el vol Barcelona-Düsseldorf aniria armat i sense sabates".

L'ALTRA PART
"Un guàrdia de seguretat d'esperit conciliador"
Però la web no només acull els descontents amb els controls delirants. També s'hi dóna cita una altra part del conflicte: els guàrdies de seguretat. Per exemple, Tomcat. "Treballo en aquesta funció des de fa 13 anys en un important aeroport espanyol --diu--. No estic d'acord amb moltes normes de seguretat, però també crec que si el passatge s'informés del que han de dur a l'equipatge de mà i les excepcions a la norma, s'evitarien situacions que tenen fàcil solució. Només dic que a nosaltres ens agrada tan poc fer complir normes absurdes de seguretat com als usuaris acatar-les".

El Periódico 30/05/08

Notícies sobre aeroports (I)

27/5/2008 16:22 h ANUNCI DEL PARLAMENT EUROPEU

La UE avança que publicarà les restriccions a l'equipatge de mà després de rebre un català afectat

David Raya, que té fibrosi quística, denuncia l'aplicació "abusiva" de les regles de seguretat aeroportuària

EFE
BRUSSEL·LES

La Comissió Europea s'ha compromès avui davant David Raya, un català amb fibrosi quística que ha denunciat l'aplicació "abusiva" de les normes de seguretat als aeroports, a fer públiques les restriccions al transport de líquids a l'equipatge de mà dels passatgers d'aviació comercial.

L'Executiu comunitari ha assegurat que està "en procés" de publicar aquest reglament, fins ara secret per motius de seguretat, però ha evitat donar dates concretes sobre el procés. Raya ha comparegut avui davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per denunciar la, al seu parer, "absurda" i "discriminatòria" normativa acordada el setembre del 2006 per la UE per prevenir atemptats terroristes amb explosius líquids.

Una mala experiència a Berlín

Aquest ciutadà de l'Hospitalet de Llobregat, que pateix fibrosi quística i diabetis, ha exposat davant els eurodiputats la seva experiència a l'aeroport de Berlín, on va tenir problemes per introduir a l'avió l'abundant medicació que necessita. Raya ha criticat l'aplicació d'una normativa que "no havia estat debatuda públicament" i que havia estat "declarada secreta".

"Tan secreta que la policia consultava el mateix fullet informatiu que jo", ha recordat. "La meva insulina, els meus antibiòtics i els meus aerosols s'havien convertit de la nit al dia en armes de destrucció massiva", ha relatat el jove, que després de mostrar un certificat mèdic als agents va aconseguir el permís per pujar a l'avió amb la medicació.

Raya ha demanat avui davant l'Eurocambra --que en diverses ocasions ha expressat la seva preocupació sobre les mesures de seguretat als avions-- la derogació de la normativa i ha exigit que no es legisli "d'esquena" a la societat.

La llista d'objectes prohibits

El 10 d'abril passat, l'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE ja va considerar inacceptable que la CE no faci pública la llista d'objectes prohibits a l'equipatge de mà i va assegurar que el reglament europeu hauria de declarar-se "inexistent". El cas davant la justícia comunitària està pendent de la resolució definitiva dels jutges europeus, però Brussel·les ja ha anunciat que farà pública la normativa i ha admès que el secret "ha de ser l'excepció" i la publicació, "la norma".

Avui, la representant en la sessió de la Comissió de Peticions de la Direcció General de Transports de la CE, Marian Knoben, ha traslladat a Raya aquest compromís, però ha assegurat que la CE no contempla acabar amb el reglament, que, segons ha dit, és "necessari" per protegir els europeus del terrorisme.

El text obliga a transportar líquids, gels, aerosols o substàncies similars en envasos no superiors als 100 mil·lilitres de capacitat i portats en unes bosses de plàstic transparent d'unes determinades mesures, però els usuaris de les aerolínies no tenen accés a la informació detallada.

El Periódico 27/05/08