dissabte, 21 de juny del 2008

Acudits sobre aeroports

#
Sembla ser que als EE.UU. estan proliferant els acudits sobre aeroports, concretament sobre les exagerades mesures de seguretat. En el dibuix apareix el següent text:

"Després de 7 hores travessant rigorosos controls de seguretat, a Larry se li presenta el repte final:

- Targeta d'embarcament, si us plau."

http://lavigilanta.blogspot.com

Segons Freud, les representacions inconscients emergeixen en el conscient en forma d'actes fallits i acudits. En l'acudit, Freud troba un fenomen de condensació, que consisteix en la fusió de dues paraules formant una de sola, i per aquest motiu, encara que es tracti d'una equivocació, resulta graciosa. Troba també un altre element: el desplaçament. El desplaçament condueix, en general, al sofisme o a la ximpleria. A la vegada, poden haver acudits que utilitzen un material en un altre sentit, joc de paraules de doble sentit amb al·lusió o encobriment d'idea. I la gràcia de l'acudit no es troba en el pensamient expressat, sinó en la idea latent o en el propòsit que porta. Lluny de la psicoanálisi, el cofundador de l'Intitut Tecnològic de Massachussetts (MIT) Marvin Minsky, va dir que el riure i l'acudit són mecanismes que permeten al cervell aprendre l'absurd.

Sigui com sigui, molts fenòmens socials observables en els aeroports estan essent objecte d'acudits i caricatures que ens permeten interpretar aquest fets des d'un altre angle:

A http://clangnuts.blogspot.com es publiquen dues vinyetes en relació a la prohibició de portar líquids dins dels avions. L'any 2006 es va descobrir que les bateries dels ordinadors portàtils Dells eren perilloses perquè potencialment podien explotar. Tanmateix, les companyies aèries van permetre que els passatgers pugessin els portàtils a l'avió com a equiptage de mà (pressionades possiblement per les multinacionals o per l'interès propi de les mateixes companyies) mentre seguien prohibint, entre d'altres coses, els tubs de pasta de dents o les ampolles d'aigua dins la cabina de l'avió...


Líquids No! Però els ordinadors portàtils són benvinguts




Sostingui apart això. És pasta de dents?


Bibliografia (VII): lectura d'estiu




El nostre consultor del Pràcticum de la UOC, en Pep Vivas, ens ha recomanat la següent lectura per aquest estiu:






Autor: Rana Dasgupta
Any: 2008
Editorial: Almuzara
Edició: 1a
ISBN: 978-84-96968-11
Nº de pàgines: 459
Preu: 18€

Es pot adquirir, per exemple, a casadellibro.com

Algunes crítiques que es poden llegir sobre aquest llibre:

  • En una terminal de aeropuerto coinciden los viajeros más dispares. Su vuelo con destino a Tokio ha sido cancelado y, para matar el tiempo, evocan historias reales o ficticias que capturan su atención y les trasladan mucho más lejos (o tal vez más cerca) de lo que jamás hubieran imaginado. El deslumbrante debut de Rana Dasgupta es un fiel reflejo de la era de la globalización. A diferencia de otros escritores angloindios, Dasgupta huye del exotismo para mostrarnos un mundo en el que los personajes, y no los lugares, son lo verdaderamente importante. La realidad se convierte en un decorado, un entorno en el que nos sentimos como pasajeros en tránsito, uno de los iconos más representativos de la condición humana en el siglo que comienza. Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury de Chaucer. La diversidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar temas y registros muy distantes. Su intención es la de mostrar un mundo en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. El autor confesaba en una entrevista que le encantaría que las narraciones de Tokio Cancelado diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. Ha cumplido con su cometido. Ahora nos toca a nosotros. (casadellibro.com. Votat amb 4 estrelles sobre un total de 5)
  • Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury, de Chaucer, ya que sus protagonistas son peregrinos, viajeros que recurren a las historias para hacer más llevaderas las incomodidades. Nadie pone en duda su veracidad… simplemente porque no importa. El único fin que buscan es hacer su situación más llevadera y, sobre todo, sustraerse del tiempo. Esa disparidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar diversos temas y registros, que oscilan entre las narraciones más convencionales hasta las más experimentales. Su intención es la de mostrar un mundo sin referentes, en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. En una entrevista en The New Yorker, Dasgupta confesaba que su mayor deseo es que las narraciones de este libro diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. (quelibroleo.com)
  • “Una obra que supera en inventiva a Las mil y una noches”. “Sólo los más talentosos escritores como Gabriel García Márquez o Jonathan Safran Foer pueden jugar con lo real y lo surreal en su justo equilibrio. Esta elite da ahora la bienvenida a sus filas a Rana Dasgupta”. Time Out. (The Guardian)


Dades biogràfiques:

Rana Dasgupta nació en Canterbury, Inglaterra, en 1971, y creció en Cambridge. Tras vivir en Francia, Malasia y Estados Unidos, en 2001 se trasladó a Delhi. Tokio Cancelado es su primera novela y la muestra elocuente de su enorme talento como narrador. Miles de ejemplares vendidos en todo el mundo y el elogio unánime de la crítica especializada así lo atestiguan.

Tokio Cancelado
se ha traducido a 11 idiomas y ha sido finalista del John Llewellyn Rhys Prize y del premio literario más prestigioso de India, el Hutch Crossword Book Award. Una de sus historias "The Flyover", ha sido finalista del National Short Story Prize en Reino Unido; y otra, "The Billionaire´s Sleep", está siendo adaptada al cine por el escritor y director australiano, Robert Hutchinson.

www.editorialalmuzara.com

divendres, 20 de juny del 2008

Notícies sobre aeroports (VI): L'aeroport en forma de dragó

29/2/2008 INFRAESTRUCTURES
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món


L'edifici de Norman Foster té tres quilòmetres de llargada i forma de dragó


ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Un avió de la companyia British Airways estrenarà avui el ciment de la nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó.

L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes.

Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en a penes quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.

RENOVACIÓ ESTÈTICA
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb aquella grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia paquidermicoavantguardista del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional.

El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom.

La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

El Periódico 29/02/08


Algunes fotos d'aquest espai. Pekin, seu dels Jocs Olímpics 2008, ha construït un Estadi en forma de niu i un aeroport en forma de dragó. Tornem a una arquitectura constructivista on la forma de l'edifici ha de ser una alegoria de la funció d'aquest espai (a l'estil del constructivisme soviètic dels anys 20)?


Fotos: www.bornrich.org/gallery/beijing-airport-1_48/



Norman Foster explica la raó per la qual ha dissenyat aquest espai de trànsit en forma de dragó tot seguint unes pautes relacionades amb la tradició i la cultura xineses. En aquest cas, es tracta d'un lloc ple de simbolisme...

El dragón de Norman Foster echa a volar

ANDREA RODES - PEKÍN - 28/02/2008 21:11

Uno de los mayores placeres al sobrevolar Pekín en avión este invierno era ver aparecer entre las capas de polución la silueta del nuevo aeropuerto internacional, diseñado por el arquitecto inglés Norman Foster. Desde la ventanilla, su tejado de acero ondulado, de 3.25 kilómetros de largo, parecía la cola de un inmenso dragón. Es ondulado, dinámico, simboliza la belleza y la emoción de volar. Las grúas y andamios que lo rodeaban ya no están. Todo está a punto para que la recién acabada Terminal 3 empiece hoy a funcionar.

"El diseño del aeropuerto nace del contexto cultural chino", ha repetido Foster en diversas ocasiones para explicar el porqué de la forma de dragón del tejado - en China, este animal es símbolo de fuerza y buena suerte - o el predomino de los colores tradicionales rojos, naranjas y amarillos. Considerado el edificio más grande del mundo, el aeropuerto mide 1,3 millones de metros cuadrados y está pensado para atender a 50 millones de pasajeros en el año 2020. Ver el edificio de punta a punta desde el suelo es imposible.

Según Foster, "la nueva terminal ofrece una experiencia de viaje inigualable". No sólo por los avances tecnológicos, sino también en términos de comodidad para los pasajeros y sostenibilidad medioambiental. Los enormes ventanales, orientados al este y al sur, permiten la entrada de luz natural y para mantener las condiciones adecuadas de la temperatura interior sin derrochar energía.

"La orientación al sur es una tradición de la arquitectura china", explica JoJo, una joven de 22 años que hoy debuta como azafata en el mostrador de información. En China, la mayoría de las casas se construyen y se decoran respetando los principios del feng shui (aire-agua). El precio de una vivienda puede variar mucho en función de su orientación cardinal.

Duro trabajo

El mostrador de JoJo se encuentra en el amplio vestíbulo de facturación internacional, frente a una enorme escultura de bronce, que representa a cuatro dragones sujetando un globo terráqueo. "Me hace ilusión atender a los millones de pasajeros de todo el mundo que visitarán Pekín durante los Juegos Olímpicos", dice JoJo. Su inglés es muy limitado. A partir de hoy, le tocará estar siete horas seguidas de pie en el mostrador, siete días a la semana. Tiene media hora para el almuerzo, pero la comida no va incluida en su salario mensual de 700 yuanes, alrededor de 70 euros.

El nuevo aeropuerto será la puerta de entrada de los atletas olímpicos a Pekín y por eso "fue diseñado para ser acogedor y estimulante al mismo tiempo", según Foster. El interior de la Terminal 3 es nítido y espacioso, libre de salas y compartimientos que puedan desorientar al pasajero. Foster consigue la sensación de estar en un hangar gracias al uso de pilares y columnas de distintos colores y tamaños para sujetar en entramado de acero del techo. En total se emplearon más de 45.000 toneladas de acero, símbolo de la industrialización cuando el presidente Mao lanzó la política de "El gran paso adelante", en 1958. China se volcó en la producción de acero con el objetivo de superar a Inglaterra en 15 años.

Referencias navales

Para diseñar la complicada estructura de acero, Foster se inspiró en la experiencia de China en construcción naval. Su intención era reflejar la modernización de China, fusionar los avances tecnológicos y la ingeniería punta con elementos esenciales de su cultura: columnas de acero rojas para enmarcar los pasillos centrales, como en los antiguos templos; la planta del edificio en forma de "ren", carácter chino que significa "gente"; o el tejado dorado, el mismo color que el tejado de la Ciudad Prohibida, el centro emblemático de Pekín. Ambos edificios simbolizan el resurgir de China en dos períodos distintos.

La construcción del aeropuerto se ha terminado en cuatro años y han participado 50.000 trabajadores. Un logro que, según Foster, se debe a la gestión eficiente y no a la cantidad de recursos empleados. La prensa inglesa recuerda estos días que se ha necesitado el mismo plazo sólo para aprobar los planos de la nueva terminal 5 del aeropuerto de Heathrow, diseñada también por Foster. El aeropuerto de Pekín es un 17% más grande que las cinco terminales de Heathrow juntas.

Norman Foster, el señor de las decisiones exprés

El arquitecto Norman Foster (Manchester, 1935) hizo el servicio militar en las fuerzas áreas inglesas (RAF) y es probable que siga siendo un enamorado de volar. Hasta ha diseñado un modelo de aeroplano teledirigido. Sin embargo, su gran pasión son los hangares, tal y como ha dejado ver en sus aeropuertos con diseños de arquitecturas diáfanas y ligeras, como los de Stansted, en Londres, el Chep Lap Hok de Hong Kong y ahora en el de Pekín.

Durante sus primeros proyectos Foster se inclinó por un pronunciado carácter “High-tech”. Pero no tardó en suavizar el excesivo tratamiento técnico. En todo caso, los proyectos de Foster y sus socios llevan un marcado sello industrial. Entre los premios que le cubren de gloria destaca el de Arquitectura Contemporánea Mies van der Rohe y el Pritzker. Foster se ha erigido en uno de los iconos de vanguardia de la nueva China, que emerge a golpe de hormigón y planes de construcción con permisos rápidos. Su capacidad de gestión, con equipos solventes, le convierten en el arquitecto ideal para una ciudad lista para la utopía.


www.publico.es (els comentaris crítics no tenen pèrdua!!)


Diari de camp d'en Miquel Gené


He trobat un altre Diari de camp realitzat en format "blog". És tracta d'un diari del Miquel Gené sobre etnomusicologia realitzat a Montevideo (Uruguai). Concretament es tracta d'una feina sobre comparses de candombe. No sembla que el treball estigui finalitzat ni de bon tros, però és un bon exemple de recerca etnogràfica combinada amb les noves tecnologies.
La introducció diu el següent:

El meu camí ja fa temps que ha començat. El temps no s'atura, però intento retenir els moments. Fugaços, subtils, plens d'una emoció que només el record pot copsar. M'assec al meu santuari i m'observo de lluny. Qui és aquell que per allà camina? Quins camins recorrerà? Si voleu acompanyar-me, prometo ensenyar-vos només un trocet...

El diari de camp és l'eina fonamental de l'investigador. En el diari, l'investigador anota tot allò que li succeeix durant la seva estada al camp i que li pot ser útil durant aquesta estada o, posteriorment, en el treball a casa. El diari de camp és, en definitiva, una extensió de la memòria de l'investigador, la qual captura tot tipus d'informació amb la que s'interactuarà posteriorment. Si voleu, us convido a compartir un trocet de la meva memòria...

L'enllaç és: http://diari-mike.blogspot.com/

Més testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:

6) Subjecte: dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No m'agrada gens malbaratar el temps d'aquesta manera. L'any passat feia feina a Menorca i vaig haver d'esperar dues hores i mitja per tornar a Mallorca ja que un avió s'havia avariat. Una altra vegada, quan em disposava a tornar a Menorca, el meu avió sortia a les 20h del vespre i fins a les 23h no ens varen dir que s'havien anul·lat tots els vols degut a un problema tècnic, i eren la 1 de la matinada quan tornava a casa. Fins a les 18h de l'endemà no hi va haver vols per tornar a Menorca.

- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?

Sempre duc un llibre o una revista per llegir. Aquests dies d'espera, com que estudiava per opos, vaig treure el manual i em vaig posar a estudiar.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

La veritat és que no.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

El d'Eivissa. Era el meu primer vol sola, i ho vaig passar un poc malament.

- Viatges molt?

No, si no ho faig per feina.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

La burocràcia, la paperassa (reclamacions que al final no serveixen per a res), i les cues d'espera.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

No, només hi ha hagut intercanvi d'opinions, en aquestes esperes llargues de sortida dels vols.


7) Subjecte: home mallorquí. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

No m'agrada gaire passar el temps als aeroports, perquè de fet són territori tabú per mi. Perquè a nedar n'he après, a volar encara no (bromes apart). Tinc pànic a volar en avió. De llavors ençà que tinc por no he tornat trepitjar un aeroport, però si ho fes seria per esperar algú, no per embarcar jo. Em va passar un succés interessant a un aeroport, vaig estar tancat dues hores dins un avió en arribar, sense donar-nos explicacions, i ens pensàvem que ens havien segrestat, la histèria començava a córrer entre el personal. Record particularment l'aeroport de Birmingham per l'affaire anteriorment mencionat. No solc viatjar gaire, però si ho faig evidentment no és amb avió. Dels aeroports ni llevaria ni afegiria res, estan bé així com estan, ja que me són indiferents. No tinc record d'haver conegut ningú en especial.


8) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (05/06/08)

-T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No, sempre tinc moltes ganes d'arribar al meu destí.


- Què sols fer mentre t’esperes en els aeroports?

Vaig a prendre un cafè als bars que hi ha i mentre llegeixo, miro tendes, o m'assec davant la tele que hi ha a l'aeroport de Barcelona.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

No, és un lloc molt avorrit.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

Sí, el de Barcelona, perquè el veig molt sovint.

- Viatges molt?

Una vegada al mes més o manco.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

Posaria més televisors i una terrassa com la que té l'aeroport de Palma per poder prendre el sol.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Sí, he conegut varies persones, fins i tot vaig conèixer un italià amb qui ens escrivim de tant en tant.


9) Subjecte: dona mallorquina. Entre 35 i 40 anys (06/06/08)

A mi no em fa res passar temps a un aeroport, no em solc posar molt nerviosa. M'agrada molt llegir i aprofito aquest temps per fer-ho. Faig la meva, i desconnecto de la resta. També m'agrada mirar les tendes per veure que hi ha. Bé, el més interessant que m'ha passat a un aeroport va ser que la hostessa es pensava que el nen no era nostre, perquè jo no trobava el seu bitllet, és molt normal en mi, soc un poc caòtica, i es pensava que l'havíem segrestat. Però tot va acabar bé. També s'ha de dir que ens estaven cridant i nosaltres preníem tranquil·lament una cervesa: tothom estava per nosaltres dins l'avió. Això ens va passar a un aeroport d'Alemanya, a Hanover.

No viatgem gaire. A mi m' encanta, m'hi passaria tot l'any. Però tant el tipus de feina que tenim tots dos, com les obligacions familiars ( malalts ) no ens deixen gaire temps.


L'aeroport que més record és el de Hanover per dues coses: en primer lloc pel fet que es pensaven que el nin no era nostre i en segon lloc, perquè el vaig trobar petit al costat d’altres. Però, en tinc un grat record. No sé ben bé què afegiria o llevaria dels aeroports. No n'he estat a molts. Per acabar, voldria afegir que sempre es coneix algú interessant. A mi m'agrada conversar amb la gent, i a l'aeroport és un bon lloc per conèixer persones de tot tipus, però no he fet cap amistat, de moment.


10) Subjecte: home mallorquí. Entre 35 i 40 anys (07/06/08)

Sempre he trobat els aeroports en general com un lloc de pas, anònims i amb ben poc
atractiu (ni tan sols el cafè o els entrepans són bons, amb la qual cosa has d'optar per aigües o liqueur...). Tot allò que sigui sobrepassar esperes equivalents a la fullejada del diari ja em posa nerviós... Les tendes que hi ha solen ser cares i per asseure't i veure passar gent (dones bones, s'entén) arriba un punt que et canses i comences a flastomar... L'aeroport que més vist tinc i és el de Palma. El millor és l'arribada per fer la partida, perquè en el fons saps que te'n vas a fora i això sempre és atractiu (fugir temporalment, s'entén), el que passa és que ben poques vegades parteixes d'hora i amb fluïdesa... La tornada és diferent: només frises d'arribar a casa i sovint et desesperes pels retards...

Record simpàtic: al José Martí, de l'Havana, on em reberen amb una pancarta i un
Chevrolet del 58, carregat de rom i amics que ja eren allà sense jo saber-ho, i amb destinació al Copacabana, i bla, bla, bla...

Pel que fa a coses que sobren en algun aeroport ara mateix em ve al cap el solàrium del de Palma. Mai no he vist ningú ajagut en una hamaca de l'aeroport prenent el sol o perdent un vol darrere l'altre, que deu ser el mateix...