Mentre realitzo les meves observacions, no puc estar-me d'anar més enllà del lloc on em trobo i pensar en altres discursos que tenen l'aeroport com a fil conductor. Per què Steven Spielberg va filmar dues pel·lícules molt personals, independents l'una de l'altra, en aeroports? I per què ambdues històries estan basades en fets reals? Què té de particular per a Spielberg un aeroport perquè l'hagi repetit com a escenari dues vegades? És casual que siguin un immigrant i un estafador els protagonistes d'aquestes pel·lícules? per què el director nord-americà va repetir amb el mateix protagonista?
La Terminal (The Terminal, 2004) conta la història de Viktor Navorski, un ciutadà d'un país imaginari que arriba a l'aeroport John F. Kennedy dels EUA. En el moment de la seva arribada a l'aeroport es produeix un cop d'estat en el seu país i aquest fet deixa sense validesa el passaport de Viktor, la qual cosa el converteix en un ésser humà sense pàtria que no pot marxar de la terminal de l'aeroport, ni volant en avió de tornada a casa ni en taxi cap a la ciutat de Nova York. L'aeroport esdevé aquí la metàfora perfecta del no lloc on es troba empresonat una persona a la qual se li ha despullat de qualsevol identitat. Viktor es converteix en un no-ciutadà indesitjable als ulls de les autoritats, que volen que abandoni les instal·lacions perquè tot d'una sigui detingut per immigració il·legal. L'aeroport és representat aquí com espai fronterer entre pàtries, com a lloc on la identitat no és important (s'ha de mantenir la que es té o s'ha de cercar una altra fora d'aquest lloc). El guió està basat en la història real d'un ciutadà iranià que va haver de viure durant un temps a l'aeroport Charles DeGaulle de París en circumstàncies semblants a les de Tom Hanks en la pel·lícula d'Spielberg. Les imatges reflecteixen la soledat, l'abandonament, l'estigma al qual és sotmès aquesta persona. Per l'aeroport es transita, es flueix, però no s'hi pot viure. Només algú que sigui un "ningú", pot instal·lar-s'hi i esdevenir invisible.
Atrápame si puedes (Catch me if you can, 2002). La història real de Frank Abagneil Jr., un estafador que des de ben jove (de fet, sent un adolescent) va robar milers de dòlars als bancs nord-americans mitjançant talons bancaris falsos. Als anys 60 es feia passar per pilot d'una companyia aèria i va ser capaç de volar per tot el país utilitzant la seva identitat falsa (sempre com a pilot "en situació"). Spielberg va transmetre amb aquesta pel·lícula un parell d'idees interessants en relació als aeroports: que són un lloc on resulta relativament senzill apropiar-se d'identitats falses gràcies a que la relació entre els passatgers i aquest espai és purament contractual (a un aeroport hom és un passatger o un treballador, no hi ha espai per a més rols); i, també, que són veritables fronteres obertes a l'entrada i sortida de persones que poden transmutar la seva identitat fugint a través de diferents realitats. El prestigi associat a un pilot d'avió (a l'uniforme que porta) serveix per a manipular la interacció de les persones. Frank Abagneil, fora de l'aeroport, era un adolescent tímid i frustrat pel divorci dels seus pares (una constant en les pel·lícules de Spielberg des de ET). En canvi, a l'aeroport o en el seu paper de pilot, esdevenia un estafador de gran alçada que era capaç de provocar reverències en els directors de bancs i de viatjar de franc seduint alhora a les hostesses. Frank Abagneil va ser capturat pel FBI i després d'una curta condemna va treballar per a la policia federal com a expert en talons falsos.
La Terminal (The Terminal, 2004) conta la història de Viktor Navorski, un ciutadà d'un país imaginari que arriba a l'aeroport John F. Kennedy dels EUA. En el moment de la seva arribada a l'aeroport es produeix un cop d'estat en el seu país i aquest fet deixa sense validesa el passaport de Viktor, la qual cosa el converteix en un ésser humà sense pàtria que no pot marxar de la terminal de l'aeroport, ni volant en avió de tornada a casa ni en taxi cap a la ciutat de Nova York. L'aeroport esdevé aquí la metàfora perfecta del no lloc on es troba empresonat una persona a la qual se li ha despullat de qualsevol identitat. Viktor es converteix en un no-ciutadà indesitjable als ulls de les autoritats, que volen que abandoni les instal·lacions perquè tot d'una sigui detingut per immigració il·legal. L'aeroport és representat aquí com espai fronterer entre pàtries, com a lloc on la identitat no és important (s'ha de mantenir la que es té o s'ha de cercar una altra fora d'aquest lloc). El guió està basat en la història real d'un ciutadà iranià que va haver de viure durant un temps a l'aeroport Charles DeGaulle de París en circumstàncies semblants a les de Tom Hanks en la pel·lícula d'Spielberg. Les imatges reflecteixen la soledat, l'abandonament, l'estigma al qual és sotmès aquesta persona. Per l'aeroport es transita, es flueix, però no s'hi pot viure. Només algú que sigui un "ningú", pot instal·lar-s'hi i esdevenir invisible.
Atrápame si puedes (Catch me if you can, 2002). La història real de Frank Abagneil Jr., un estafador que des de ben jove (de fet, sent un adolescent) va robar milers de dòlars als bancs nord-americans mitjançant talons bancaris falsos. Als anys 60 es feia passar per pilot d'una companyia aèria i va ser capaç de volar per tot el país utilitzant la seva identitat falsa (sempre com a pilot "en situació"). Spielberg va transmetre amb aquesta pel·lícula un parell d'idees interessants en relació als aeroports: que són un lloc on resulta relativament senzill apropiar-se d'identitats falses gràcies a que la relació entre els passatgers i aquest espai és purament contractual (a un aeroport hom és un passatger o un treballador, no hi ha espai per a més rols); i, també, que són veritables fronteres obertes a l'entrada i sortida de persones que poden transmutar la seva identitat fugint a través de diferents realitats. El prestigi associat a un pilot d'avió (a l'uniforme que porta) serveix per a manipular la interacció de les persones. Frank Abagneil, fora de l'aeroport, era un adolescent tímid i frustrat pel divorci dels seus pares (una constant en les pel·lícules de Spielberg des de ET). En canvi, a l'aeroport o en el seu paper de pilot, esdevenia un estafador de gran alçada que era capaç de provocar reverències en els directors de bancs i de viatjar de franc seduint alhora a les hostesses. Frank Abagneil va ser capturat pel FBI i després d'una curta condemna va treballar per a la policia federal com a expert en talons falsos.
L'estafador i l'agent de FBI, dues identitats en un lloc que"anul·la" els seus rols socials
L'angoixa de Viktor, l'home a qui se li nega la seva existènciacom a ésser social i que és reclòs en un no lloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada