dilluns, 30 de juny del 2008

El blog d'una caixera de supermercat



29/6/2008 DE L'ANONIMAT A ESTRELLA MEDIÀTICA ENTRE ELS INTERNAUTES FRANCESOS

La revenja de la caixera

La cobradora d'un súper de França es fa famosa per denunciar la duresa de la feina


ELIANNE ROS
PARÍS

¿Qui no ha passat per la caixa del súper parlant pel mòbil sense gairebé dirigir la mirada a la caixera? ¿Qui no ha pagat sense dir amb prou feines bon dia o adéu a la persona que l'ha atès a l'altra banda de la cinta transportadora? Anna Sam ha patit durant vuit anys la indiferència, i fins i tot el menyspreu, dels exasperats clients d'una gran superfície comercial de Rennes, al nord-oest de França. Farta de ser tractada com si "no fos ningú", aquesta llicenciada en Literatura de 28 anys que no havia pogut trobar cap feina millor un dia va decidir explicar la seva experiència a internet. I ha arrasat.

El seu bloc caissierenofutur.over-bloc.com rep unes 120.000 visites diàries. Hi explica com el seu lloc de treball d'empleada "transparent" permet observar el comportament humà, ja que la gent es comporta "com és en realitat". "És increïble, s'obliden que la caixera els està veient, i actuen com si fossin a la sala d'estar de casa seva", assegura.

Històries reals

Sam explica que molts clients ni tan sols saluden quan arriben a la caixa i es passen tota l'estona penjats del telèfon mòbil, des que dipositen els productes a la cinta fins que se'n van. També narra escenes especialment feridores, com la d'una mare que la va assenyalar amb el dit mentre li deia a la seva filla: "Ho veus, maca, si no treballes bé a l'escola acabaràs fent de caixera, com aquesta senyora".

Gràcies al seu bloc, aquesta noia s'ha convertit sense pretendre-ho en una espècie d'heroïna, de justiciera dels treballadors anònims i mal remunerats dels supermercats. El mes de gener passat la seva fama va transcendir el ciberespai al ser convidada juntament amb l'excandidata socialista Ségolène Royal a un dels programes de televisió de més audiència a França, Vivement Dimanche, conduït per l'incombustible Michel Drucker, una autèntica institució de la petita pantalla a França. "Des que conec el teu bloc, quan arribo a la caixa del súper apago el mòbil. Gràcies per aquesta lliçó de ciutadania que ens has donat", va admetre la dirigent del PS, que havia fet de la lluita contra l'explotació de les caixeres un emblema de la seva campanya.

El fenomen de simpatia cap a l'empleada no ha passat inadvertit en el món editorial. I d'aquesta manera Sam ha passat del bloc al paper imprès amb la recent publicació de Les tribulations d'une caissière (Les tribulacions d'una caixera). L'editorial Stock n'ha fet un primer tiratge de 30.000 exemplars, que l'autora firma a bon ritme en la seva gira per llibreries i hipermercats. Entre ells, el Leclerc de Rennes, malgrat que els seus clients no hi queden precisament gaire ben retratats. "El director va assistir a la presentació, i el personal no parava de felicitar-me, va ser una bona iniciativa, molt positiva", subratlla Anna Sam.
Ella diu que no se sent més que "una veu que ha sigut escoltada". De fet, no només Royal ha canviat la seva actitud al súper. "Em diuen que ara la gent quan arriba a la caixa saluda més sovint. La feina segueix sent igual de difícil, però almenys no som tan ignorades", comenta.

Els insults

Ara ja no ha d'escoltar els "insults" de compradors estressats que "descarreguen el seu mal humor" en l'últim esglaó de la cadena. ¿Insults? "Sí, aquesta és una de les coses més dures i que et saben més greu. És increïble la facilitat amb què et diuen meuca o puta", afirma. Les raons de rebre aquest tracte poden ser tan banals com haver-li recordat al client que ha escollit una caixa verda, en què no es donen bosses de plàstic, indicar-li que la caixa està tancada, o respondre amb un "bon dia" al senyor que assalta la caixera amb una queixa.
Ara ja no ha de fer el seu millor somriure davant l'enèsim client que la tracta com si fos un robot. "De mitjana, les persones que treballen a la caixa diuen bon dia i adéu 250 vegades al dia, gràcies 500 vegades, i els lavabos són en aquella direcció 30 vegades al dia", recapitula. Un cop passada la promoció del llibre, Sam vol seguir escrivint i també trobar una feina que estigui més d'acord amb la seva formació literària. "Sé que això és efímer, però el fet de passar de ser una cara anònima a ser una persona coneguda ha estat una bona revenja, que espero que serveixi per canviar una mica les coses", assegura.

El Periódico 29/06/08

diumenge, 29 de juny del 2008

Darrers testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:

7) Subjecte: home mallorquí. Entre 25 i 30 anys (08/06/08)


- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No m’agrada gens esperar en un aeroport, perquè són molt agobiats, tots plens de gent esperant per partir.


- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?

Escoltar música o llegir el diari.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

Res que recordi especialment.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

El de Luton, perquè era molt petit, pareixia una estació de bus, a més estava molt antiquat per esser un aeroport de Londres.

- Viatges molt?

1 o 2 cops a l´any.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

Ara mateix no em ve res al cap.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Que jo recordi mai he conegut a cap persona dins un aeroport.


8) Subjecte: home català. Entre 40 i 50 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No, perquè hi ha molt de temps perdut

- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?


Llegir, beure un cafè si tinc son.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?


Cosa interessant com a tal no. Però he après a utilitzar els recursos de l’aeroport.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?


Sí, el de Minesota a EUA. Perquè va nevar molt i vaig està dos dies a tornar a Espanya.

- Viatges molt?


Sí, mínim cada quinze dies a Barcelona.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?


Afegiria en alguns aeroports més entreteniments i una normativa a favor del usuari. Llevaria el temps d’espera entre que realitzes el check-in fins que agafes l’avió.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)


Sí, la majoria d’ells quan faig viatges transoceànics.

9) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport?
Per què?

No, pel fet d'estar esperant.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Res, donar voltes per les tendes.


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No, mai.


- Recordes particularment un aeroport en concret?
Per què?

Sí, el de Jerez... Perquè el trobava petit.


- Viatges molt?

No gaire. Sol viatjar un pic a l'any.


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Afegiria un lloc de entreteniment, a on la gent se li passessin les hores ràpidament.


- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?) No

10) Subjecte: home mallorquí. Entre 40 i 45 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Gens ni mica. No hi ha res interessant a fer, només compres.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Llegir, passejar o parlar amb els meus acompanyants

- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

Veure algun personatge famós i poca cosa més.

- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

L'aeroport de la República Dominicana, hi havia desenes d'ocells volant just per sobre dels nostres caps, també dins la mateixa terminal.

- Viatges molt?

Si, tot el que puc i més.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Afegiria espais adequats per a descansar i relaxar-se. Trauria mesures de "seguretat" inútils.

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

No, per a mi és comparable a un ascensor, coincideixes amb les persones per necessitat i no tens massa contacte.


11) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (09/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Realment no m'agrada, es una espera desconcertant. Quan vas cap al destí, perquè només tens ganes d'arribar, i quan tornes perquè només tens ganes de veure la teva gent.

- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Si tinc un llibre llegeixo, si no el tinc i veig que l'espera es fa llarga, vaig a comprar-me'l.


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No se si es interessant o no, érem la meva cosina i jo, tornàvem de BCN, amb això que sentim que ens criden per megafonia, nosaltres dues totes espantades anem cap al mostrador d’embarcament, quan som allà, ens diuen que s'han venut més seients del que hi ha, i ens demanen si no ens importaria anar a classe "bussines", nosaltres dues vam fer un bot d'alegria, i com es normal vam dir que si! A dins l'avió ens van donar suc de taronja natural amb un croissant. Quan vam baixar de l'avió encara estàvem que no ens ho creiem. Tot s'ha de dir, teníem 14 anys.


- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

No.


- Viatges molt?

No.


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Posaria mes mostradors, perquè
minvessin les cues.

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

No.

12) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (10/06/08)


- T'agrada passar el temps a un aeroport? Per què?

Depèn del temps que hi hagi d'estar. Si es per retards, no... perquè s'arriba a fer pesat.


- Què sols fer mentre esperes a un aeroport?

Estar al bar, jugar a cartes o mirar una revista


- T'ha passat alguna cosa interessant a un aeroport?

No


- Recordes particularment un aeroport en concret? Per què?

Si, l' aeroport de Madrid, perquè als fumadors ens fan fumar dins un espai tan petit que no importa treure el tabac pel fum que hi ha dins l'espai


- Viatges molt?

Un o dos pics cada any


- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has conegut?

Llevaria que no es pugui comprar tabac, a no ser que el teu vol sigui internacional. I els preus de les coses podrien baixar un poc!

- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)

Amistats, no exactament... però si he xerrat amb gent per passar la estona

divendres, 27 de juny del 2008

El blog d'en Jordi: Les aventures d'un blogaire pels aeroports dels EUA


El Jordi explica en el seu blog les aventures inversemblants (tot i que no menys conegudes) que va haver de patir pels aeroports dels EUA durant el trajecte Barcelona-Madrid-Chicago-Los Angeles-New York-Madrid-Barcelona. Cal cercar els missatges escrits el 2 i el 3 de setembre de 2007. L'enllaç és el següent:


http://jordijou.blogspot.com/


Retards, pèrdues d'avions, llistes d'espera, corredisses, confusions, controls de seguretat, situacions estrambòtiques, policies, esperes dins els avions, companys de viatge, sentit de l'humor, angoixes, malhumorades, ironia, resignació... Tot aquest reguitzell de sentiments, pensaments i actituds flueixen en el text a la mateixa velocitat que els seus protagonistes corrien pels passadissos i pels fingers dels aeroports americans. La mateixa estructura del llenguatge emprat dóna una idea de la ideació generada sobre els aeroports: espais amb vida pròpia que es deformen, que s'allarguen i s'arronsen com si fossin elàstics, on als seus usuaris els cal córrer, escapolir-se, amagar-se, transportar-se, identificar-se... espais de trànsit...



Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les autoritats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teníem temps !!!!

Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaria l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?

Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!

dissabte, 21 de juny del 2008

Acudits sobre aeroports

#
Sembla ser que als EE.UU. estan proliferant els acudits sobre aeroports, concretament sobre les exagerades mesures de seguretat. En el dibuix apareix el següent text:

"Després de 7 hores travessant rigorosos controls de seguretat, a Larry se li presenta el repte final:

- Targeta d'embarcament, si us plau."

http://lavigilanta.blogspot.com

Segons Freud, les representacions inconscients emergeixen en el conscient en forma d'actes fallits i acudits. En l'acudit, Freud troba un fenomen de condensació, que consisteix en la fusió de dues paraules formant una de sola, i per aquest motiu, encara que es tracti d'una equivocació, resulta graciosa. Troba també un altre element: el desplaçament. El desplaçament condueix, en general, al sofisme o a la ximpleria. A la vegada, poden haver acudits que utilitzen un material en un altre sentit, joc de paraules de doble sentit amb al·lusió o encobriment d'idea. I la gràcia de l'acudit no es troba en el pensamient expressat, sinó en la idea latent o en el propòsit que porta. Lluny de la psicoanálisi, el cofundador de l'Intitut Tecnològic de Massachussetts (MIT) Marvin Minsky, va dir que el riure i l'acudit són mecanismes que permeten al cervell aprendre l'absurd.

Sigui com sigui, molts fenòmens socials observables en els aeroports estan essent objecte d'acudits i caricatures que ens permeten interpretar aquest fets des d'un altre angle:

A http://clangnuts.blogspot.com es publiquen dues vinyetes en relació a la prohibició de portar líquids dins dels avions. L'any 2006 es va descobrir que les bateries dels ordinadors portàtils Dells eren perilloses perquè potencialment podien explotar. Tanmateix, les companyies aèries van permetre que els passatgers pugessin els portàtils a l'avió com a equiptage de mà (pressionades possiblement per les multinacionals o per l'interès propi de les mateixes companyies) mentre seguien prohibint, entre d'altres coses, els tubs de pasta de dents o les ampolles d'aigua dins la cabina de l'avió...


Líquids No! Però els ordinadors portàtils són benvinguts




Sostingui apart això. És pasta de dents?


Bibliografia (VII): lectura d'estiu




El nostre consultor del Pràcticum de la UOC, en Pep Vivas, ens ha recomanat la següent lectura per aquest estiu:






Autor: Rana Dasgupta
Any: 2008
Editorial: Almuzara
Edició: 1a
ISBN: 978-84-96968-11
Nº de pàgines: 459
Preu: 18€

Es pot adquirir, per exemple, a casadellibro.com

Algunes crítiques que es poden llegir sobre aquest llibre:

  • En una terminal de aeropuerto coinciden los viajeros más dispares. Su vuelo con destino a Tokio ha sido cancelado y, para matar el tiempo, evocan historias reales o ficticias que capturan su atención y les trasladan mucho más lejos (o tal vez más cerca) de lo que jamás hubieran imaginado. El deslumbrante debut de Rana Dasgupta es un fiel reflejo de la era de la globalización. A diferencia de otros escritores angloindios, Dasgupta huye del exotismo para mostrarnos un mundo en el que los personajes, y no los lugares, son lo verdaderamente importante. La realidad se convierte en un decorado, un entorno en el que nos sentimos como pasajeros en tránsito, uno de los iconos más representativos de la condición humana en el siglo que comienza. Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury de Chaucer. La diversidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar temas y registros muy distantes. Su intención es la de mostrar un mundo en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. El autor confesaba en una entrevista que le encantaría que las narraciones de Tokio Cancelado diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. Ha cumplido con su cometido. Ahora nos toca a nosotros. (casadellibro.com. Votat amb 4 estrelles sobre un total de 5)
  • Desde las primeras páginas nos evoca al Decamerón de Boccaccio o a Los cuentos de Canterbury, de Chaucer, ya que sus protagonistas son peregrinos, viajeros que recurren a las historias para hacer más llevaderas las incomodidades. Nadie pone en duda su veracidad… simplemente porque no importa. El único fin que buscan es hacer su situación más llevadera y, sobre todo, sustraerse del tiempo. Esa disparidad de voces permite a Dasgupta exhibir su maestría a la hora de tratar diversos temas y registros, que oscilan entre las narraciones más convencionales hasta las más experimentales. Su intención es la de mostrar un mundo sin referentes, en el que las fronteras entre realidad y ficción se desvanecen para convertirse en experiencia. En una entrevista en The New Yorker, Dasgupta confesaba que su mayor deseo es que las narraciones de este libro diesen pie a otras, y que los lectores descubriesen la necesidad que todos tenemos de contar historias y de que nos las cuenten. (quelibroleo.com)
  • “Una obra que supera en inventiva a Las mil y una noches”. “Sólo los más talentosos escritores como Gabriel García Márquez o Jonathan Safran Foer pueden jugar con lo real y lo surreal en su justo equilibrio. Esta elite da ahora la bienvenida a sus filas a Rana Dasgupta”. Time Out. (The Guardian)


Dades biogràfiques:

Rana Dasgupta nació en Canterbury, Inglaterra, en 1971, y creció en Cambridge. Tras vivir en Francia, Malasia y Estados Unidos, en 2001 se trasladó a Delhi. Tokio Cancelado es su primera novela y la muestra elocuente de su enorme talento como narrador. Miles de ejemplares vendidos en todo el mundo y el elogio unánime de la crítica especializada así lo atestiguan.

Tokio Cancelado
se ha traducido a 11 idiomas y ha sido finalista del John Llewellyn Rhys Prize y del premio literario más prestigioso de India, el Hutch Crossword Book Award. Una de sus historias "The Flyover", ha sido finalista del National Short Story Prize en Reino Unido; y otra, "The Billionaire´s Sleep", está siendo adaptada al cine por el escritor y director australiano, Robert Hutchinson.

www.editorialalmuzara.com

divendres, 20 de juny del 2008

Notícies sobre aeroports (VI): L'aeroport en forma de dragó

29/2/2008 INFRAESTRUCTURES
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món


L'edifici de Norman Foster té tres quilòmetres de llargada i forma de dragó


ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Un avió de la companyia British Airways estrenarà avui el ciment de la nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó.

L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes.

Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en a penes quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.

RENOVACIÓ ESTÈTICA
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb aquella grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia paquidermicoavantguardista del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional.

El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom.

La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

El Periódico 29/02/08


Algunes fotos d'aquest espai. Pekin, seu dels Jocs Olímpics 2008, ha construït un Estadi en forma de niu i un aeroport en forma de dragó. Tornem a una arquitectura constructivista on la forma de l'edifici ha de ser una alegoria de la funció d'aquest espai (a l'estil del constructivisme soviètic dels anys 20)?


Fotos: www.bornrich.org/gallery/beijing-airport-1_48/



Norman Foster explica la raó per la qual ha dissenyat aquest espai de trànsit en forma de dragó tot seguint unes pautes relacionades amb la tradició i la cultura xineses. En aquest cas, es tracta d'un lloc ple de simbolisme...

El dragón de Norman Foster echa a volar

ANDREA RODES - PEKÍN - 28/02/2008 21:11

Uno de los mayores placeres al sobrevolar Pekín en avión este invierno era ver aparecer entre las capas de polución la silueta del nuevo aeropuerto internacional, diseñado por el arquitecto inglés Norman Foster. Desde la ventanilla, su tejado de acero ondulado, de 3.25 kilómetros de largo, parecía la cola de un inmenso dragón. Es ondulado, dinámico, simboliza la belleza y la emoción de volar. Las grúas y andamios que lo rodeaban ya no están. Todo está a punto para que la recién acabada Terminal 3 empiece hoy a funcionar.

"El diseño del aeropuerto nace del contexto cultural chino", ha repetido Foster en diversas ocasiones para explicar el porqué de la forma de dragón del tejado - en China, este animal es símbolo de fuerza y buena suerte - o el predomino de los colores tradicionales rojos, naranjas y amarillos. Considerado el edificio más grande del mundo, el aeropuerto mide 1,3 millones de metros cuadrados y está pensado para atender a 50 millones de pasajeros en el año 2020. Ver el edificio de punta a punta desde el suelo es imposible.

Según Foster, "la nueva terminal ofrece una experiencia de viaje inigualable". No sólo por los avances tecnológicos, sino también en términos de comodidad para los pasajeros y sostenibilidad medioambiental. Los enormes ventanales, orientados al este y al sur, permiten la entrada de luz natural y para mantener las condiciones adecuadas de la temperatura interior sin derrochar energía.

"La orientación al sur es una tradición de la arquitectura china", explica JoJo, una joven de 22 años que hoy debuta como azafata en el mostrador de información. En China, la mayoría de las casas se construyen y se decoran respetando los principios del feng shui (aire-agua). El precio de una vivienda puede variar mucho en función de su orientación cardinal.

Duro trabajo

El mostrador de JoJo se encuentra en el amplio vestíbulo de facturación internacional, frente a una enorme escultura de bronce, que representa a cuatro dragones sujetando un globo terráqueo. "Me hace ilusión atender a los millones de pasajeros de todo el mundo que visitarán Pekín durante los Juegos Olímpicos", dice JoJo. Su inglés es muy limitado. A partir de hoy, le tocará estar siete horas seguidas de pie en el mostrador, siete días a la semana. Tiene media hora para el almuerzo, pero la comida no va incluida en su salario mensual de 700 yuanes, alrededor de 70 euros.

El nuevo aeropuerto será la puerta de entrada de los atletas olímpicos a Pekín y por eso "fue diseñado para ser acogedor y estimulante al mismo tiempo", según Foster. El interior de la Terminal 3 es nítido y espacioso, libre de salas y compartimientos que puedan desorientar al pasajero. Foster consigue la sensación de estar en un hangar gracias al uso de pilares y columnas de distintos colores y tamaños para sujetar en entramado de acero del techo. En total se emplearon más de 45.000 toneladas de acero, símbolo de la industrialización cuando el presidente Mao lanzó la política de "El gran paso adelante", en 1958. China se volcó en la producción de acero con el objetivo de superar a Inglaterra en 15 años.

Referencias navales

Para diseñar la complicada estructura de acero, Foster se inspiró en la experiencia de China en construcción naval. Su intención era reflejar la modernización de China, fusionar los avances tecnológicos y la ingeniería punta con elementos esenciales de su cultura: columnas de acero rojas para enmarcar los pasillos centrales, como en los antiguos templos; la planta del edificio en forma de "ren", carácter chino que significa "gente"; o el tejado dorado, el mismo color que el tejado de la Ciudad Prohibida, el centro emblemático de Pekín. Ambos edificios simbolizan el resurgir de China en dos períodos distintos.

La construcción del aeropuerto se ha terminado en cuatro años y han participado 50.000 trabajadores. Un logro que, según Foster, se debe a la gestión eficiente y no a la cantidad de recursos empleados. La prensa inglesa recuerda estos días que se ha necesitado el mismo plazo sólo para aprobar los planos de la nueva terminal 5 del aeropuerto de Heathrow, diseñada también por Foster. El aeropuerto de Pekín es un 17% más grande que las cinco terminales de Heathrow juntas.

Norman Foster, el señor de las decisiones exprés

El arquitecto Norman Foster (Manchester, 1935) hizo el servicio militar en las fuerzas áreas inglesas (RAF) y es probable que siga siendo un enamorado de volar. Hasta ha diseñado un modelo de aeroplano teledirigido. Sin embargo, su gran pasión son los hangares, tal y como ha dejado ver en sus aeropuertos con diseños de arquitecturas diáfanas y ligeras, como los de Stansted, en Londres, el Chep Lap Hok de Hong Kong y ahora en el de Pekín.

Durante sus primeros proyectos Foster se inclinó por un pronunciado carácter “High-tech”. Pero no tardó en suavizar el excesivo tratamiento técnico. En todo caso, los proyectos de Foster y sus socios llevan un marcado sello industrial. Entre los premios que le cubren de gloria destaca el de Arquitectura Contemporánea Mies van der Rohe y el Pritzker. Foster se ha erigido en uno de los iconos de vanguardia de la nueva China, que emerge a golpe de hormigón y planes de construcción con permisos rápidos. Su capacidad de gestión, con equipos solventes, le convierten en el arquitecto ideal para una ciudad lista para la utopía.


www.publico.es (els comentaris crítics no tenen pèrdua!!)


Diari de camp d'en Miquel Gené


He trobat un altre Diari de camp realitzat en format "blog". És tracta d'un diari del Miquel Gené sobre etnomusicologia realitzat a Montevideo (Uruguai). Concretament es tracta d'una feina sobre comparses de candombe. No sembla que el treball estigui finalitzat ni de bon tros, però és un bon exemple de recerca etnogràfica combinada amb les noves tecnologies.
La introducció diu el següent:

El meu camí ja fa temps que ha començat. El temps no s'atura, però intento retenir els moments. Fugaços, subtils, plens d'una emoció que només el record pot copsar. M'assec al meu santuari i m'observo de lluny. Qui és aquell que per allà camina? Quins camins recorrerà? Si voleu acompanyar-me, prometo ensenyar-vos només un trocet...

El diari de camp és l'eina fonamental de l'investigador. En el diari, l'investigador anota tot allò que li succeeix durant la seva estada al camp i que li pot ser útil durant aquesta estada o, posteriorment, en el treball a casa. El diari de camp és, en definitiva, una extensió de la memòria de l'investigador, la qual captura tot tipus d'informació amb la que s'interactuarà posteriorment. Si voleu, us convido a compartir un trocet de la meva memòria...

L'enllaç és: http://diari-mike.blogspot.com/