Vídeos a youtube (II): Camp de batalla entre paparazzis i famosos

Durant la realització del meu treball de camp no he pogut presenciar escenes com la que mostra aquest vídeo. Els aeroports són també això, un lloc de trobada entre els que venen les seves indiscrecions familiars i els que fan negoci amb la vida privada dels altres. Però, per què escenes com aquesta succeeixen tan sovint precisament en els aeroports i no en altres llocs? Aquest vídeo ha estat qualificat, pels usuaris de youtube, amb 4,5 punts sobre 5. On es troba l'interès del vídeo? Juga l'aeroport algun paper especial com a lloc de l'incident?

La agresión de Ortega Cano a un cámara (1995)

Rocío Jurado y Ortega Cano pierden los nervios con unos reporteros que les abordan en el aeropuerto (1995). (June 05, 2007) Edit by clubmegafreak.

Notícies sobre aeroports (V): Despullant passatgers

12/6/2008 TRANSPORT AERI

Els aeroports dels EUA se sumen a 'despullar' viatgers

38 ciutats adopten els escàners que mostren què hi ha a sota de la roba
La protecció de la intimitat preocupa organitzacions, experts i passatgers

IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Primer van ser Phoenix i Baltimore. Ara els han seguit Los Angeles, el JFK de Nova York, Albuquerque i Denver. Demà s'hi afegeix Washington. I a finals de mes ho faran Dallas, Detroit, Las Vegas i Miami. En aquests aeroports funcionen o funcionaran els escàners que ofereixen una imatge tridimensional del cos nu dels passatgers, una consecució que els responsables de seguretat dels Estats Units consideren que és "el futur" però que ha avivat les polèmiques sobre privacitat que plantegen associacions de viatgers i grups de drets civils.

L'Agència de Seguretat del Transport (TSA per les seves sigles en anglès) va anunciar dimarts el seu pla d'ampliació de la implantació d'aquests escàners, que funcionen amb ones electromagnètiques que es projecten a alta velocitat sobre el cos del passatger el reflex del qual s'utilitza per construir la imatge en un ordinador. Als EUA, els agents que estudien aquestes pantalles estan situats en un lloc remot i no visible per als passatgers.

PROCÉS OPCIONAL
Si la imatge presenta alguna cosa sospitosa, els agents avisen per ràdio els seus companys en contacte directe amb els viatgers. Un cop resoltes les anomalies --o si no s'identifiquen riscos--, la imatge escanejada s'esborra permanentment, sense donar l'opció d'imprimir-la, exportar-la, emmagatzemar-la o transmetre-la. El procés, segons la TSA, dura mig minut i no és obligatori: es pot rebutjar i optar per ser escorcollat.

L'agència assegura que les ones representen menys risc per a la salut que l'ús d'un mòbil i insisteix que la privacitat està assegurada, ja que la cara hi apareix difuminada. Afirma també que el 90% dels passatgers a Phoenix van acceptar el procés i a Baltimore només el 4% dels viatgers s'hi van negar.

"ASSALT A LA DIGNITAT"
Les dades de la TSA no eliminen les queixes d'alguns viatgers (recollides en molts casos en un bloc creat per l'agència mateixa) ni de grups com la Unió Americana de Llibertats Civils. "El grau d'examen representa un assalt significatiu --i per a alguns humiliant-- a la dignitat essencial dels passatgers que ciutadans d'una nació lliure no haurien de tolerar", afirma Barry Steinhardt, director del programa Tecnologia i Llibertat, que ha denunciat a més a més que el difuminat de les cares "és simplement una mena de tripijoc amb software que es pot desfer amb la mateixa facilitat amb què s'aplica".

Hi ha experts que alerten que l'escàner hi pot veure a sota de la roba però no a través de materials com el plàstic o la goma. I fins i tot grups conservadors com la Heritage Foundation han criticat els escàners, no perquè ataquin la privacitat sinó perquè suposen "una despesa de diners" que ofereix "resultats mínimament millors que els actuals processos de control". L'aeroport d'Amsterdam i alguns del Japó també fan servir aquest sistema.

El Periódico 12/06/08

Primers resultats: Testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:


1) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 40 i 45 anys. (04/06/08)

1-No, perquè no m'agraden les multituds de gent, soc un poc claustrofòbica.
2-Per tal de no posar-me molt nerviosa intento llegir, fer les meves respiracions per calmar-me.
3-No, la veritat res.
4-No
5-No, tampoc
6-Afegiria espais més oberts, i no llevaria res.
7-No, no he passat molt de temps dins un aeroport.

Les meves respostes son un poc negatives, tampoc he viatjat molt però esper que siguin de la teva ajuda.


2) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

A l'aeroport m'agrada passar-hi una estoneta, fent voltes, comprant revistes per pujar a l'avió, etc... No m'agrada tant quan sé que és per un problema tècnic i/o que tendré un retard considerable (quan aquest és el cas, m'ataca els nervis!!). Una cosa interessant que em va passar va ser que em van confondre amb una cantant de pop espanyol, jeje. L'aeroport d'Amsterdam em va desil·lusionar una mica, m'esperava un poc més de nivell...Viatjo normalment un cop a l'any, i si puc, doncs dos... i el que jo afegiria seria una sala amb ordinadors per quan el teu vol té tantes hores de retràs. A l'aeroport no he conegut ni fet amistats mai, però sí dins l'avió!


3) Subjecte: Dona valenciana. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què? La veritat, no massa. Perquè t'has de passar moltes hores allà dins.
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroport? Escolte música i mire la gent passar.
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport? No
- Recordes un aeroport en concret? Per què? Sí, l'aeroport de Barajas (Madrid). Després de tractar de trobar la terminal corresponent durant un temps prudencial, vaig passar dues hores en la cua de facturació. I quan calcule que encara me'n quedava una altra, ens diuen que l'avió està complet i que passem pel taulell de l'aerolínea per reclamar. Això suposa fer una altra cua de més de 2 hores, sentir els crits de la gent que estava enfadada, etc.
- Viatges molt? Darrerament, sí (una vegada al mes).
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat? Afegiria unes cadires més còmodes i una sala d'espera amb sessió de cine.
- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)Sí, quan hi ha retards molt grans i passes llargues hores a l'aeroport, acabes coneixent gent, però no es podria parlar de fer amistats.


4) Subjecte: Home mallorquí. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- M'encanten els aeroports perquè en el 90% dels que he estat ho he fet per visitar la meva al·lota.

- Bàsicament esperar.

- Trobar a un famos, encara que no ho trobo molt interessant.

- L'aeroport de Zurich, suposo que per la seva magnitud.

- Sempre que puc.

- Res.

- Parles amb gent, però amistats no.

5) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

-No. Perquè sempre s´ha d´esperar (a alguna persona o a la sortida de l´avió) i el qui espera desespera o/i s´avorreix.

-Passejar per les tendes, anar al lavabo, llegir, menjar, telefonar,... Podem dir matar el temps.

-No, mai. Sí, recordo el de Marrakech. Perque era diferent, era petit , vell, i tenia mosaics molt guapos al terra i a les parets.

- De cada vegada menys. Ja que l´avió cada vegada em fa més por. Però amb barco i per les nostres illes cada any sens falta hi faig un viatge. Hi afegiria butaques còmodes, altres llocs d´entreteniment, un menjar més bo i més llocs d´informació.

-No, mai hi he conegut ningú. Sí que he xerrat amb algú en aquell moment, però no tant per conèixer o per fer amistat.

Vídeos a youtube (I)

Una mostra, no només del que succeeix en els aeroports, sinó d'allò que crida l'atenció als usuaris dels aeroports i que fa que ho filmin en vídeo...


Random discussion in the SEA-TAC airport

We were pretty tired, pretty hungry, and pretty much not making sense if I remember correctly (May 08, 2008). Edit by mtcaving.



Atlanta Airport 20070406

People getting off the train at Atlanta Airport (April 09, 2007). Edit by jcpilman.

Setè dia (FINAL DEL TREBALL DE CAMP)

Hora: 11:30 de dia 03/06/08
Situació: Tota la terminal accessible sense targeta d’embarcament

Com que la d’avui és la meva darrera visita a l’aeroport, decideixo voltar per les tres plantes de l’edifici principal. Començo per la planta quatre. M’hi arribo per la passarel·la que comunica la terminal amb l’edifici de l’aparcament. No vull dirigir-me a cap racó en especial de l’aeroport, simplement pretenc perdre’m per aquestes instal·lacions. Mentre passejo recordo unes xifres que he consultat el dia anterior per internet: l’any 2007 van passar per aquest aeroport 35.507.987 passatgers, amb un total de 108.562 operacions. Ahir vaig agafar la calculadora i, en el cas irreal que aquests passatgers es repartissin al llarg dels 365 dies de l’any, vaig calcular una mitjana de 97.282 passatgers diaris. I si descompto les hores de matinada, això voldria dir uns 5.404 passatgers cada hora movent-se amunt i avall. Passejo i penso en aquestes xifres tan inversemblants. (Estadístiques). Tot i això, l’aeroport mai sembla ple. Crec que el disseny d’un espai tan enorme (i de vegades infrautilitzat) està prou justificat.

El primer que veig em sorprèn i em trasbalsa molt. Assegut enmig de l’enorme passadís de la planta quatre hi ha un neteja-sabates que treballa aquí des de fa moltíssims anys. Això ho sé perquè el tinc vist des que jo era molt petit i venia a l’aeroport amb els meus pares. És un senyor anomenat Alejandro (porta el com escrit al banc on fa la seva feina). És molt alt, magre, pentinat amb brillantina cap a endarrera i vesteix com un mafiós d’una pel·lícula de James Cagney. De petit aquest home sempre em feia pena, perquè poques vegades li havia vist atenent a algun client, i perquè aleshores jo ja era conscient que la seva era una feina en declivi. Haver-m’ho trobat avui, aquí, en aquest lloc, m’ha fet evocar aquells anys en què viatjava en avió amb els meus pares, quan anàvem a Barcelona per Nadal. Em feia molta il·lusió pujar als avions. Passo per davant d’ell un parell de vegades. Ell em mira i jo dissimulo. Segueix pràcticament com el vaig conèixer fa molts anys, sembla que no hagi envellit (penso en la possibilitat d’un pacte amb el diable, sobretot pel seu aspecte). La roba és la mateixa, el pentinat també. Mentre faig aquest treball de camp em pensava que un aeroport no podia ser evocador però sí que ho és. El que em sembla inversemblant és que encara segueixi en actiu, en una època en què poca gent utilitza les sabates clàssiques que es poden netejar en un lloc com aquest. Darrera del lloc on seu, enganxat a la paret, puc llegir un rètol que diu “maestro lustrador”. Això encara em sembla més sorprenent. A aquest pobre home ja el tracten com si fos un element ornamental més d’aquest espai. (Records a l'aeroport de Palma: de com un personatge del passat ens remet a bons moments transcorreguts aquí)

Passo per davant de l’Oficina d’Atenció al Passatger. Quan llegeixo aquest cartell em sembla que ha de ser un lloc interessantíssim per a aquest treball de camp. Tinc intenció d’entrar-hi i parar atenció mentre faig cua. Però quan soc davant de la porta de vidre, veig que allà no hi ha absolutament ningú, ni passatgers ni personal de l’aeroport. Em sembla molt estrany, sobretot ara que sé que cada hora passen per aquest aeroport més de cinc mils passatgers. És clar que l’oficina es troba realment molt amagada (en un racó del passadís de la planta quatre), quan la facturació (que és la part més conflictiva d’un viatge) es produeix a la planta de baix. Intueixo que és una estratègia intencionada per part dels mandataris de l’aeroport.

Baixo a la planta dos. M’assec al costat d’un taulell d’informació d’AENA. Darrera hi ha dues hostesses. En aquell moment estan atenent a un parell de persones. Totes dues són alemanyes, així que no entenc què diuen. Començo a tenir clar que l’idioma oficial en aquest aeroport és l’alemany. S’atansa fins al taulell una noia jove que demana en castellà on ha d’anar “para facturar a Barcelona”. A continuació, un home amb un cotxet d’infant demana si pot fer-les una pregunta en anglès. Al cap d’una estona arriba al taulell una altra hostessa, que roman dreta a la part de fora. Es posen a parlar d’assumptes que suposo no tenen res a veure amb l’aeroport. Efectivament, als pocs minuts aconsegueixo captar de què va la conversa: la noia que acaba d’arribar està explicant el cas d’un infant que ha patit alguna mena d’accident a una escoleta. Escolto perfectament la frase “¿no oyeron llorar a esa niña?”. A continuació arriba una persona que ve a demanar informació i la conversa entre elles queda interrompuda. Recordo aleshores algunes idees que ja havia elaborat en relació a la comunicació entre treballadors de l’aeroport: em sembla que parlen de tot excepte de l’aeroport. És només una conjectura. Intueixo que aquestes feines són tan rutinàries i tan poc creatives que els treballadors s’ajunten per categories laborals (hostesses amb hostesses, netejadors amb netejadors) per mantenir converses disteses. Em giro i observo a la meva esquena com un noi fa neta la barra del bar mentre somriu i parla alegrement amb el cambrer que hi ha darrera de la barra, i de nou penso el mateix: deu parlar de futbol, de dones, del gimnàs... però no del bar. (La gent de l'aeroport no parla de l'aeroport)

M’aixeco d’on sec ara i segueixo passejant per la planta dos. Em fixo en la raça dels passatgers. Veig a tres nois negres que parlen en un idioma que no acabo d’entendre. L’altre dia, a la parada de taxis, vaig veure un treballador també negre. Ara mateix veig una família índia, amb els seus vestits tradicionals. La resta de passatgers tenen pinta de ser gairebé tots del nord d’Europa. És a dir, en una illa amb una població considerable d’immigrants procedents d’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica, la gran majoria dels viatgers que utilitzen l’aeroport no són immigrants, ni tan sols ho són la majoria dels treballadors. És un aspecte que ja havia constatat fa molts dies. (L'aeroport no és un lloc multiracial)

Baixo a la planta zero, la d’arribades. Observo el mateix paisatge de sempre: gent esperant a què arribin amics, familiar i coneguts; turistes fent cua per aconseguir hotel i cotxe de lloguer; touroperadors caminant amunt i avall uniformats i amb cartells a la mà; passatgers que surten per les portes... M’instal·lo davant de la porta E de sortides. De nou em demano per què les portes de vidre d’on surten els passatgers estan parcialment pintades amb un material que no deixa veure qui està recollint les maletes a l’altra banda de les portes. No arribo a entendre per què tant de misteri amb això. (El misteri dels vidres esmerilats). Avui hi ha més arribades que mai, i més turistes que en les meves altres visites a l’aeroport. S’ha format un tap a la zona on conflueixen els passatgers que surten de les portes E i F. Els veig desconcertats, lents en els seus moviments, sense saber què fer (o fent el que fan els altres). Una dona relativament gran i uniformada subjecta un cartell amb el nom d’una agència de viatges. Als turistes que es dirigeixen cap a ella els parla en anglès. Els dóna una targeta de color groc, compta les maletes que porten els turistes, fa una creu al costat dels seus noms en una llista que hi ha darrera del cartell (que va girant successivament) i els indica on és l’autocar: el número 315. Els diu així mateix quines maletes han d’anar a la part de baix de l’autocar i quines les poden pujar amb ells. Aquest ritual es repeteix una, i una altra, i una altra vegada. Quan els turistes han entès les instruccions, els canvia automàticament el seu semblant, somriuen i se’ls veu satisfets. Com que ara mateix estic llegint el llibre “Vida i Destí” de Vassili Grossman, no puc estar-me de comparar aquesta situació amb la d’un exèrcit. L’estat major és a dalt, en els despatxos, invisibles. Els oficials són aquestes senyores que fan formar tothom i es passen tota l’estona donant instruccions. I els soldats, és clar, són els turistes. Aquí no venen a matar ningú, només a prendre el sol i a deixar-nos els seus diners. Es nota que el negoci turístic fa molts anys que funciona a Mallorca. (Touroperador: una feina fordista?)

Mentre es produeix una treva en l’arribada de passatgers, veig a una dona que camina mentre tracta d’orientar-se mitjançant el seu telèfon mòbil. Està nerviosa. Arribo a sentir perfectament la frase “¿por qué puerta sales?”. Em sorprèn l’ús tan ineficaç que es fa aquí de les noves tecnologies. Els usuaris dels aeroports disposem de monitors informatius, de punts d’informació, de punts de trobada. Fins i tot és possible conèixer les dades d’un vol per internet. I, tanmateix, aquesta dona s’està gastant l’import d’una trucada telefònica per esbrinar per on surt el seu marit, la seva amiga o qui sigui. Em demano fins a quin punt l’aeroport s’esforça en què tot plegat funcioni bé, i també fins a quin punt els usuaris aprofiten tots aquests recursos humans i materials. No tinc resposta, però m’imagino que l’economia deu condicionar als primers, i el nivell cultural als segons. (Tecnologia infrautilitzada)

Al costat dels caixers automàtics descobreixo un aparador amb llibres. La veritat és que està molt amagat, dubto que la gent se n’adoni de la seva existència. Són llibres editats per AENA que tracten, òbviament, d’aeroports i avions. N’hi ha un que em crida particularment l’atenció. Tracta de grans arquitectes que han dissenyat aeroports: Moneo el de Sevilla, Calatrava el de Bilbao i Bofill el de Barcelona. L’aparador està completament tancat, així que no puc fer-hi un cop d’ull. N’hi ha un altre que em sembla que també ha de ser interessant: “Descubrir los aeropuertos”, de Iván Tejada. (Llibres)




Pujo a la planta quatre i entro dins la llibreria. Demano per aquest llibre però em diuen que no el tenen. Quina llàstima. En aquesta llibreria/papereria tenen sobretot revistes. Veig que hi ha cinc prestatgeries amb llibres i revistes exclusivament en alemany, quatre prestatgeries amb publicacions en anglès, una prestatgeria amb material en francès i enmig de la papereria i a la paret contrària es troben els llibres i les revistes en castellà i en català (tot i que aquests darrers són una gran minoria). La noia encarregada de la tenda està fent una comanda de xiclets i caramels per telèfon. Els viatgers deuen passar l’estona xuclant i rosegant.

Soc de nou al passadís de la planta quatre. Veig davant meu el solàrium on molts viatgers que s’esperen prenent el sol estirats a les gandules. És una gran idea. És l’únic punt de l’aeroport on és possible sortir fora de l’edifici abans d’agafar l’avió. Ben mirat, amb la introducció dels fingers en la infrastructura aeroportuària, quan els viatgers entrem a la terminal de l’aeroport de sortida no tornem a sortir a l’exterior fins que no abandonem la terminal de l’aeroport de destinació. És una dada curiosa, vivim enclaustrats entre les parets dels aeroport i dels avions. Ens hi podem passar moltes hores sense alenar aire fresc. La idea d’aquest solàrium és un respir que veig que molts passatgers agraeixen. N’hi ha que descansen amb els ulls tancats (espero que no s’hagin adormit!), n’hi ha que llegeixen i d’altres juguen amb els seus fills. Sembla la terrassa de les piscines dels hotels, per als turistes deuen ser les postres finals de les vacances a Mallorca. En aquest passadís des d’on observo el solàrium segueixen anant amunt i avall un munt de passatgers. N’hi ha que porten el passaport a la mà. Uns operaris instal·len un cartell enorme al sostre d’aquest lloc, subjectat a les bigues de formigó que el travessen. Decideixo posar punt i final a la meva estada d’avui a l’aeroport i a aquesta feina de recollida de dades. (Un solàrium a l'aeroport)

Notícies sobre aeroports (IV): La llengua a l'aeroport de Palma, objecte de polèmica

6/6/2008 POLÈMIC ARTICLE A LA REVISTA DE PROMOCIÓ DE LA FIRMA ALEMANYA

Air Berlin menysprea l'ús del català com a llengua oficial

La companyia rebutja la petició del Govern balear perquè utilitzi l'idioma
El director de l'empresa veu Espanya com "miniestats medievals"

NEUS TOMÀS / BARCELONA
PAOLA ÁLVAREZ / BERLÍN

"Avui hi ha pobles a Mallorca en què els nens ja no parlen castellà. A les escoles, el castellà és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On a la platja de Palma s'utilitza el català. T'hi acostumes però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial (...). La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals". Aquestes són només algunes de les perles que el director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, ha plasmat a l'editorial de la revista que la companyia alemanya distribueix entre els seus clients.

Hunold s'hi mostra indignat per una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, en què es demana a totes les companyies que operen a la comunitat que utilitzin també la llengua catalana en les seves comunicacions amb els passatgers. Una comunitat que, segons aquest responsable de l'aero- línia, ha obtingut subvencions europees que amb un "Estat català" no hauria rebut mai. "I jo que estava orgullós per haver aconseguit tenir almenys una hostessa que parli espanyol en els vols interns al país", ironitza Hunold.

AFANY NACIONALISTA
"¿Ara he d'oferir cursos de català als meus treballadors? I, ¿per als que viatgin a Galícia o al País Basc, he de parlar en gallec o basc? ¿És que allà ja ningú parla castellà?", prossegueix. "Si continua aquest afany nacionalista, segons m'assegura un amic mallorquí, no serà cap utopia que ningú parli castellà".

El director de comunicació d'Air Berlin, Peter Hauptvogel, va insistir ahir, en declaracions a EL PERIÓDICO, en les crítiques a l'ús del català. "És com si un bavarès ens exigís que parléssim aquest dialecte en un vol", va assegurar. L'aclariment que el català no és un dialecte sinó una llengua reconeguda oficialment no modifica gens l'opinió de la companyia: "Si a mi em sembla molt bé que cadascú parli la seva llengua regional a casa seva o que s'organitzin programes culturals i obres de teatre, però nosaltres som una aero- línia internacional i no podem parlar en una llengua regional", va insistir.

En un suposat esforç per entendre la diversitat lingüística, Hauptvogel va afegir: "Vull dir que entenem que han patit la repressió del franquisme i que volen conservar les seves llengües, però l'espanyol és la llengua oficial i els és més útil per comunicar-se".

Malgrat tot, a Air Berlin diuen que no entenen com algú pot sentir- se molest per l'editorial i insisteixen que no era la seva intenció ofendre mallorquins o catalans perquè "al cap i a la fi donen molts diners a aquesta empresa", va assegurar el director de comunicació. "El que no volem és que ara es comenci una campanya en contra nostra", va dir Hauptvogel, que va confirmar que ja han rebut dotzenes de correus electrònics de protesta.

RESPOSTA PRUDENT A les crítiques anònimes s'hi han de sumar les oficials. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, que a més és eivissenc, va anunciar ahir que remetrà una carta al director d'Air Berlin en què expressarà el seu suport a les recomanacions formulades per l'Executiu balear.

Joan va explicar que l'ús del català no implica "anar contra ningú". "A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català a Mallorca o Barcelona", va afegir. Fonts de la Generalitat, més enllà de reconèixer que les declaracions del director general d'Air Berlin són "desafortunades", no volen que aquestes polèmiques afirmacions s'acabin convertint en un conflicte de més importància.

Sobre si pensa fer pública alguna declaració o rectificació, Air Berlin va assegurar que es limitaran a tractar el tema en la seva pròxima revista, que sortirà a l'agost. Però que ningú esperi una disculpa: "Volem fer una cosa així com 'estigueu orgullosos del vostre país'. ¿O és que un català no està orgullós de ser espanyol?"

El Periódico 06/06/08

Enunciat de l'Enquesta

Finalitzat el treball de camp, penso que no estaria gens malament anar més enllà de les actituds observades en el lloc on s'ha realitzat aquesta feina i recollir el major nombre possible de testimonis sobre les experiències dels passatgers als aeroports. Aquesta és l'enquesta que he difós mitjançant correus electrònics a coneguts, alumnes i ex-alumnes meus. Els resultats els aniré publicant més endavant per no condicionar les respostes rebudes a partir d'avui...

Hola a tothom,

En el marc d'una feina de recerca etnogràfica que estic realitzant a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) necessitaria completar aquest treball de camp amb criteris subjectius sobre el tema. Es tracta d'un projecte (de fet, de l'inici d'un projecte) sobre pràctiques socials i noves tecnologies als anomenats espais de trànsit (spaces of flow), espais de sociabilitat transitòria o no-llocs (Augé, 1993).

La proposta consisteix en respondre molt ràpidament a aquestes qüestions, de manera informal i sense pensar gaire:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Les respostes poden ser del tipus (és un exemple inventat): "Odio els aeroports. Mentre m'espero m'agrada passejar mirant les tendes que hi ha. Una vegada vaig passar-me dos dies a un aeroport per culpa de la boira. Record particularment l'aeroport de Heathrow perquè vaig anar allà de viatge d'estudis. Surt de viatge un pic cada any. Als aeroports afegiria sex-shops i llevaria els bars. Mai he conegut ningú personalment."

Els resultats d'aquesta feina es publiquen a un blog:

http://diaridecamp-juliperez.blogspot.com/

Les vostres respostes seran analitzades estadísticament i incloses en aquest blog de forma completament anònima (el blog forma part d'un conjunt de documents que s'estan elaborant en aquest moment).

Moltes gràcies.

Juli Pérez
UOC