divendres, 20 de juny del 2008

Notícies sobre aeroports (VI): L'aeroport en forma de dragó

29/2/2008 INFRAESTRUCTURES
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món


L'edifici de Norman Foster té tres quilòmetres de llargada i forma de dragó


ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Un avió de la companyia British Airways estrenarà avui el ciment de la nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó.

L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes.

Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en a penes quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.

RENOVACIÓ ESTÈTICA
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb aquella grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia paquidermicoavantguardista del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional.

El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom.

La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

El Periódico 29/02/08


Algunes fotos d'aquest espai. Pekin, seu dels Jocs Olímpics 2008, ha construït un Estadi en forma de niu i un aeroport en forma de dragó. Tornem a una arquitectura constructivista on la forma de l'edifici ha de ser una alegoria de la funció d'aquest espai (a l'estil del constructivisme soviètic dels anys 20)?


Fotos: www.bornrich.org/gallery/beijing-airport-1_48/



Norman Foster explica la raó per la qual ha dissenyat aquest espai de trànsit en forma de dragó tot seguint unes pautes relacionades amb la tradició i la cultura xineses. En aquest cas, es tracta d'un lloc ple de simbolisme...

El dragón de Norman Foster echa a volar

ANDREA RODES - PEKÍN - 28/02/2008 21:11

Uno de los mayores placeres al sobrevolar Pekín en avión este invierno era ver aparecer entre las capas de polución la silueta del nuevo aeropuerto internacional, diseñado por el arquitecto inglés Norman Foster. Desde la ventanilla, su tejado de acero ondulado, de 3.25 kilómetros de largo, parecía la cola de un inmenso dragón. Es ondulado, dinámico, simboliza la belleza y la emoción de volar. Las grúas y andamios que lo rodeaban ya no están. Todo está a punto para que la recién acabada Terminal 3 empiece hoy a funcionar.

"El diseño del aeropuerto nace del contexto cultural chino", ha repetido Foster en diversas ocasiones para explicar el porqué de la forma de dragón del tejado - en China, este animal es símbolo de fuerza y buena suerte - o el predomino de los colores tradicionales rojos, naranjas y amarillos. Considerado el edificio más grande del mundo, el aeropuerto mide 1,3 millones de metros cuadrados y está pensado para atender a 50 millones de pasajeros en el año 2020. Ver el edificio de punta a punta desde el suelo es imposible.

Según Foster, "la nueva terminal ofrece una experiencia de viaje inigualable". No sólo por los avances tecnológicos, sino también en términos de comodidad para los pasajeros y sostenibilidad medioambiental. Los enormes ventanales, orientados al este y al sur, permiten la entrada de luz natural y para mantener las condiciones adecuadas de la temperatura interior sin derrochar energía.

"La orientación al sur es una tradición de la arquitectura china", explica JoJo, una joven de 22 años que hoy debuta como azafata en el mostrador de información. En China, la mayoría de las casas se construyen y se decoran respetando los principios del feng shui (aire-agua). El precio de una vivienda puede variar mucho en función de su orientación cardinal.

Duro trabajo

El mostrador de JoJo se encuentra en el amplio vestíbulo de facturación internacional, frente a una enorme escultura de bronce, que representa a cuatro dragones sujetando un globo terráqueo. "Me hace ilusión atender a los millones de pasajeros de todo el mundo que visitarán Pekín durante los Juegos Olímpicos", dice JoJo. Su inglés es muy limitado. A partir de hoy, le tocará estar siete horas seguidas de pie en el mostrador, siete días a la semana. Tiene media hora para el almuerzo, pero la comida no va incluida en su salario mensual de 700 yuanes, alrededor de 70 euros.

El nuevo aeropuerto será la puerta de entrada de los atletas olímpicos a Pekín y por eso "fue diseñado para ser acogedor y estimulante al mismo tiempo", según Foster. El interior de la Terminal 3 es nítido y espacioso, libre de salas y compartimientos que puedan desorientar al pasajero. Foster consigue la sensación de estar en un hangar gracias al uso de pilares y columnas de distintos colores y tamaños para sujetar en entramado de acero del techo. En total se emplearon más de 45.000 toneladas de acero, símbolo de la industrialización cuando el presidente Mao lanzó la política de "El gran paso adelante", en 1958. China se volcó en la producción de acero con el objetivo de superar a Inglaterra en 15 años.

Referencias navales

Para diseñar la complicada estructura de acero, Foster se inspiró en la experiencia de China en construcción naval. Su intención era reflejar la modernización de China, fusionar los avances tecnológicos y la ingeniería punta con elementos esenciales de su cultura: columnas de acero rojas para enmarcar los pasillos centrales, como en los antiguos templos; la planta del edificio en forma de "ren", carácter chino que significa "gente"; o el tejado dorado, el mismo color que el tejado de la Ciudad Prohibida, el centro emblemático de Pekín. Ambos edificios simbolizan el resurgir de China en dos períodos distintos.

La construcción del aeropuerto se ha terminado en cuatro años y han participado 50.000 trabajadores. Un logro que, según Foster, se debe a la gestión eficiente y no a la cantidad de recursos empleados. La prensa inglesa recuerda estos días que se ha necesitado el mismo plazo sólo para aprobar los planos de la nueva terminal 5 del aeropuerto de Heathrow, diseñada también por Foster. El aeropuerto de Pekín es un 17% más grande que las cinco terminales de Heathrow juntas.

Norman Foster, el señor de las decisiones exprés

El arquitecto Norman Foster (Manchester, 1935) hizo el servicio militar en las fuerzas áreas inglesas (RAF) y es probable que siga siendo un enamorado de volar. Hasta ha diseñado un modelo de aeroplano teledirigido. Sin embargo, su gran pasión son los hangares, tal y como ha dejado ver en sus aeropuertos con diseños de arquitecturas diáfanas y ligeras, como los de Stansted, en Londres, el Chep Lap Hok de Hong Kong y ahora en el de Pekín.

Durante sus primeros proyectos Foster se inclinó por un pronunciado carácter “High-tech”. Pero no tardó en suavizar el excesivo tratamiento técnico. En todo caso, los proyectos de Foster y sus socios llevan un marcado sello industrial. Entre los premios que le cubren de gloria destaca el de Arquitectura Contemporánea Mies van der Rohe y el Pritzker. Foster se ha erigido en uno de los iconos de vanguardia de la nueva China, que emerge a golpe de hormigón y planes de construcción con permisos rápidos. Su capacidad de gestión, con equipos solventes, le convierten en el arquitecto ideal para una ciudad lista para la utopía.


www.publico.es (els comentaris crítics no tenen pèrdua!!)


Diari de camp d'en Miquel Gené


He trobat un altre Diari de camp realitzat en format "blog". És tracta d'un diari del Miquel Gené sobre etnomusicologia realitzat a Montevideo (Uruguai). Concretament es tracta d'una feina sobre comparses de candombe. No sembla que el treball estigui finalitzat ni de bon tros, però és un bon exemple de recerca etnogràfica combinada amb les noves tecnologies.
La introducció diu el següent:

El meu camí ja fa temps que ha començat. El temps no s'atura, però intento retenir els moments. Fugaços, subtils, plens d'una emoció que només el record pot copsar. M'assec al meu santuari i m'observo de lluny. Qui és aquell que per allà camina? Quins camins recorrerà? Si voleu acompanyar-me, prometo ensenyar-vos només un trocet...

El diari de camp és l'eina fonamental de l'investigador. En el diari, l'investigador anota tot allò que li succeeix durant la seva estada al camp i que li pot ser útil durant aquesta estada o, posteriorment, en el treball a casa. El diari de camp és, en definitiva, una extensió de la memòria de l'investigador, la qual captura tot tipus d'informació amb la que s'interactuarà posteriorment. Si voleu, us convido a compartir un trocet de la meva memòria...

L'enllaç és: http://diari-mike.blogspot.com/

Més testimonis

Qüestionari:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:

6) Subjecte: dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No m'agrada gens malbaratar el temps d'aquesta manera. L'any passat feia feina a Menorca i vaig haver d'esperar dues hores i mitja per tornar a Mallorca ja que un avió s'havia avariat. Una altra vegada, quan em disposava a tornar a Menorca, el meu avió sortia a les 20h del vespre i fins a les 23h no ens varen dir que s'havien anul·lat tots els vols degut a un problema tècnic, i eren la 1 de la matinada quan tornava a casa. Fins a les 18h de l'endemà no hi va haver vols per tornar a Menorca.

- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?

Sempre duc un llibre o una revista per llegir. Aquests dies d'espera, com que estudiava per opos, vaig treure el manual i em vaig posar a estudiar.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

La veritat és que no.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

El d'Eivissa. Era el meu primer vol sola, i ho vaig passar un poc malament.

- Viatges molt?

No, si no ho faig per feina.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

La burocràcia, la paperassa (reclamacions que al final no serveixen per a res), i les cues d'espera.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

No, només hi ha hagut intercanvi d'opinions, en aquestes esperes llargues de sortida dels vols.


7) Subjecte: home mallorquí. Entre 25 i 30 anys (05/06/08)

No m'agrada gaire passar el temps als aeroports, perquè de fet són territori tabú per mi. Perquè a nedar n'he après, a volar encara no (bromes apart). Tinc pànic a volar en avió. De llavors ençà que tinc por no he tornat trepitjar un aeroport, però si ho fes seria per esperar algú, no per embarcar jo. Em va passar un succés interessant a un aeroport, vaig estar tancat dues hores dins un avió en arribar, sense donar-nos explicacions, i ens pensàvem que ens havien segrestat, la histèria començava a córrer entre el personal. Record particularment l'aeroport de Birmingham per l'affaire anteriorment mencionat. No solc viatjar gaire, però si ho faig evidentment no és amb avió. Dels aeroports ni llevaria ni afegiria res, estan bé així com estan, ja que me són indiferents. No tinc record d'haver conegut ningú en especial.


8) Subjecte: dona mallorquina. Entre 20 i 25 anys (05/06/08)

-T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?

No, sempre tinc moltes ganes d'arribar al meu destí.


- Què sols fer mentre t’esperes en els aeroports?

Vaig a prendre un cafè als bars que hi ha i mentre llegeixo, miro tendes, o m'assec davant la tele que hi ha a l'aeroport de Barcelona.

- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?

No, és un lloc molt avorrit.

- Recordes un aeroport en concret? Per què?

Sí, el de Barcelona, perquè el veig molt sovint.

- Viatges molt?

Una vegada al mes més o manco.

- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?

Posaria més televisors i una terrassa com la que té l'aeroport de Palma per poder prendre el sol.

- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Sí, he conegut varies persones, fins i tot vaig conèixer un italià amb qui ens escrivim de tant en tant.


9) Subjecte: dona mallorquina. Entre 35 i 40 anys (06/06/08)

A mi no em fa res passar temps a un aeroport, no em solc posar molt nerviosa. M'agrada molt llegir i aprofito aquest temps per fer-ho. Faig la meva, i desconnecto de la resta. També m'agrada mirar les tendes per veure que hi ha. Bé, el més interessant que m'ha passat a un aeroport va ser que la hostessa es pensava que el nen no era nostre, perquè jo no trobava el seu bitllet, és molt normal en mi, soc un poc caòtica, i es pensava que l'havíem segrestat. Però tot va acabar bé. També s'ha de dir que ens estaven cridant i nosaltres preníem tranquil·lament una cervesa: tothom estava per nosaltres dins l'avió. Això ens va passar a un aeroport d'Alemanya, a Hanover.

No viatgem gaire. A mi m' encanta, m'hi passaria tot l'any. Però tant el tipus de feina que tenim tots dos, com les obligacions familiars ( malalts ) no ens deixen gaire temps.


L'aeroport que més record és el de Hanover per dues coses: en primer lloc pel fet que es pensaven que el nin no era nostre i en segon lloc, perquè el vaig trobar petit al costat d’altres. Però, en tinc un grat record. No sé ben bé què afegiria o llevaria dels aeroports. No n'he estat a molts. Per acabar, voldria afegir que sempre es coneix algú interessant. A mi m'agrada conversar amb la gent, i a l'aeroport és un bon lloc per conèixer persones de tot tipus, però no he fet cap amistat, de moment.


10) Subjecte: home mallorquí. Entre 35 i 40 anys (07/06/08)

Sempre he trobat els aeroports en general com un lloc de pas, anònims i amb ben poc
atractiu (ni tan sols el cafè o els entrepans són bons, amb la qual cosa has d'optar per aigües o liqueur...). Tot allò que sigui sobrepassar esperes equivalents a la fullejada del diari ja em posa nerviós... Les tendes que hi ha solen ser cares i per asseure't i veure passar gent (dones bones, s'entén) arriba un punt que et canses i comences a flastomar... L'aeroport que més vist tinc i és el de Palma. El millor és l'arribada per fer la partida, perquè en el fons saps que te'n vas a fora i això sempre és atractiu (fugir temporalment, s'entén), el que passa és que ben poques vegades parteixes d'hora i amb fluïdesa... La tornada és diferent: només frises d'arribar a casa i sovint et desesperes pels retards...

Record simpàtic: al José Martí, de l'Havana, on em reberen amb una pancarta i un
Chevrolet del 58, carregat de rom i amics que ja eren allà sense jo saber-ho, i amb destinació al Copacabana, i bla, bla, bla...

Pel que fa a coses que sobren en algun aeroport ara mateix em ve al cap el solàrium del de Palma. Mai no he vist ningú ajagut en una hamaca de l'aeroport prenent el sol o perdent un vol darrere l'altre, que deu ser el mateix...

dissabte, 14 de juny del 2008

Vídeos a youtube (II): Camp de batalla entre paparazzis i famosos


Durant la realització del meu treball de camp no he pogut presenciar escenes com la que mostra aquest vídeo. Els aeroports són també això, un lloc de trobada entre els que venen les seves indiscrecions familiars i els que fan negoci amb la vida privada dels altres. Però, per què escenes com aquesta succeeixen tan sovint precisament en els aeroports i no en altres llocs? Aquest vídeo ha estat qualificat, pels usuaris de youtube, amb 4,5 punts sobre 5. On es troba l'interès del vídeo? Juga l'aeroport algun paper especial com a lloc de l'incident?


La agresión de Ortega Cano a un cámara (1995)

Rocío Jurado y Ortega Cano pierden los nervios con unos reporteros que les abordan en el aeropuerto (1995). (June 05, 2007) Edit by clubmegafreak.


Notícies sobre aeroports (V): Despullant passatgers

12/6/2008 TRANSPORT AERI

Els aeroports dels EUA se sumen a 'despullar' viatgers

38 ciutats adopten els escàners que mostren què hi ha a sota de la roba
La protecció de la intimitat preocupa organitzacions, experts i passatgers



IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Primer van ser Phoenix i Baltimore. Ara els han seguit Los Angeles, el JFK de Nova York, Albuquerque i Denver. Demà s'hi afegeix Washington. I a finals de mes ho faran Dallas, Detroit, Las Vegas i Miami. En aquests aeroports funcionen o funcionaran els escàners que ofereixen una imatge tridimensional del cos nu dels passatgers, una consecució que els responsables de seguretat dels Estats Units consideren que és "el futur" però que ha avivat les polèmiques sobre privacitat que plantegen associacions de viatgers i grups de drets civils.

L'Agència de Seguretat del Transport (TSA per les seves sigles en anglès) va anunciar dimarts el seu pla d'ampliació de la implantació d'aquests escàners, que funcionen amb ones electromagnètiques que es projecten a alta velocitat sobre el cos del passatger el reflex del qual s'utilitza per construir la imatge en un ordinador. Als EUA, els agents que estudien aquestes pantalles estan situats en un lloc remot i no visible per als passatgers.

PROCÉS OPCIONAL
Si la imatge presenta alguna cosa sospitosa, els agents avisen per ràdio els seus companys en contacte directe amb els viatgers. Un cop resoltes les anomalies --o si no s'identifiquen riscos--, la imatge escanejada s'esborra permanentment, sense donar l'opció d'imprimir-la, exportar-la, emmagatzemar-la o transmetre-la. El procés, segons la TSA, dura mig minut i no és obligatori: es pot rebutjar i optar per ser escorcollat.

L'agència assegura que les ones representen menys risc per a la salut que l'ús d'un mòbil i insisteix que la privacitat està assegurada, ja que la cara hi apareix difuminada. Afirma també que el 90% dels passatgers a Phoenix van acceptar el procés i a Baltimore només el 4% dels viatgers s'hi van negar.

"ASSALT A LA DIGNITAT"
Les dades de la TSA no eliminen les queixes d'alguns viatgers (recollides en molts casos en un bloc creat per l'agència mateixa) ni de grups com la Unió Americana de Llibertats Civils. "El grau d'examen representa un assalt significatiu --i per a alguns humiliant-- a la dignitat essencial dels passatgers que ciutadans d'una nació lliure no haurien de tolerar", afirma Barry Steinhardt, director del programa Tecnologia i Llibertat, que ha denunciat a més a més que el difuminat de les cares "és simplement una mena de tripijoc amb software que es pot desfer amb la mateixa facilitat amb què s'aplica".

Hi ha experts que alerten que l'escàner hi pot veure a sota de la roba però no a través de materials com el plàstic o la goma. I fins i tot grups conservadors com la Heritage Foundation han criticat els escàners, no perquè ataquin la privacitat sinó perquè suposen "una despesa de diners" que ofereix "resultats mínimament millors que els actuals processos de control". L'aeroport d'Amsterdam i alguns del Japó també fan servir aquest sistema.

El Periódico 12/06/08

dijous, 12 de juny del 2008

Primers resultats: Testimonis


Qüestionari
:

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què?
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroports?
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport?
- Recordes un aeroport en concret? Per què?
- Viatges molt?
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat?
- Has conegut gent personalment en els aeroport? (has fet amistats?)

Respostes:


1) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 40 i 45 anys. (04/06/08)

1-No, perquè no m'agraden les multituds de gent, soc un poc claustrofòbica.
2-Per tal de no posar-me molt nerviosa intento llegir, fer les meves respiracions per calmar-me.
3-No, la veritat res.
4-No
5-No, tampoc
6-Afegiria espais més oberts, i no llevaria res.
7-No, no he passat molt de temps dins un aeroport.

Les meves respostes son un poc negatives, tampoc he viatjat molt però esper que siguin de la teva ajuda.


2) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)


A l'aeroport m'agrada passar-hi una estoneta, fent voltes, comprant revistes per pujar a l'avió, etc... No m'agrada tant quan sé que és per un problema tècnic i/o que tendré un retard considerable (quan aquest és el cas, m'ataca els nervis!!). Una cosa interessant que em va passar va ser que em van confondre amb una cantant de pop espanyol, jeje. L'aeroport d'Amsterdam em va desil·lusionar una mica, m'esperava un poc més de nivell...Viatjo normalment un cop a l'any, i si puc, doncs dos... i el que jo afegiria seria una sala amb ordinadors per quan el teu vol té tantes hores de retràs. A l'aeroport no he conegut ni fet amistats mai, però sí dins l'avió!


3) Subjecte: Dona valenciana. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- T'agrada passar el temps en els aeroports? Per què? La veritat, no massa. Perquè t'has de passar moltes hores allà dins.
- Què sols fer mentre t'esperes en els aeroport? Escolte música i mire la gent passar.
- T'ha passat alguna cosa interessant en algun aeroport? No
- Recordes un aeroport en concret? Per què? Sí, l'aeroport de Barajas (Madrid). Després de tractar de trobar la terminal corresponent durant un temps prudencial, vaig passar dues hores en la cua de facturació. I quan calcule que encara me'n quedava una altra, ens diuen que l'avió està complet i que passem pel taulell de l'aerolínea per reclamar. Això suposa fer una altra cua de més de 2 hores, sentir els crits de la gent que estava enfadada, etc.
- Viatges molt? Darrerament, sí (una vegada al mes).
- Què afegiries o què llevaries dels aeroports que has visitat? Afegiria unes cadires més còmodes i una sala d'espera amb sessió de cine.
- Has conegut gent personalment a un aeroport? (has fet amistats?)Sí, quan hi ha retards molt grans i passes llargues hores a l'aeroport, acabes coneixent gent, però no es podria parlar de fer amistats.



4) Subjecte: Home mallorquí. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

- M'encanten els aeroports perquè en el 90% dels que he estat ho he fet per visitar la meva al·lota.

- Bàsicament esperar.

- Trobar a un famos, encara que no ho trobo molt interessant.

- L'aeroport de Zurich, suposo que per la seva magnitud.

- Sempre que puc.

- Res.

- Parles amb gent, però amistats no.


5) Subjecte: Dona mallorquina. Entre 25 i 30 anys. (04/06/08)

-No. Perquè sempre s´ha d´esperar (a alguna persona o a la sortida de l´avió) i el qui espera desespera o/i s´avorreix.

-Passejar per les tendes, anar al lavabo, llegir, menjar, telefonar,... Podem dir matar el temps.

-No, mai. Sí, recordo el de Marrakech. Perque era diferent, era petit , vell, i tenia mosaics molt guapos al terra i a les parets.

- De cada vegada menys. Ja que l´avió cada vegada em fa més por. Però amb barco i per les nostres illes cada any sens falta hi faig un viatge. Hi afegiria butaques còmodes, altres llocs d´entreteniment, un menjar més bo i més llocs d´informació.

-No, mai hi he conegut ningú. Sí que he xerrat amb algú en aquell moment, però no tant per conèixer o per fer amistat.

dilluns, 9 de juny del 2008

Vídeos a youtube (I)


Una mostra, no només del que succeeix en els aeroports, sinó d'allò que crida l'atenció als usuaris dels aeroports i que fa que ho filmin en vídeo...



Random discussion in the SEA-TAC airport

We were pretty tired, pretty hungry, and pretty much not making sense if I remember correctly (May 08, 2008). Edit by mtcaving.



Atlanta Airport 20070406

People getting off the train at Atlanta Airport (April 09, 2007). Edit by jcpilman.